Semblava que havien estat molt feners, però tot estava preparat. Els mallorquins L'Equilibriste presentaren divendres passat a Santa Maria Ningú sospitarà que sempre són les set, un nou EP de sis cançons, just quatre mesos després que veiés la llum Que sea la última vez que te veo con una silla volando, publicat el juny passat. Amants dels títols llargs i amb humor -titularen el seu disc de debut Què en saps, tu, de bicicletes i parafangos?, i de l'indie rock americà, la publicació tan seguida de dos EP té un sentit. "Les cançons de tots dos tenen un caràcter diferent. Per a l'EP anterior, ajuntarem les cançons més elèctriques, mentre que en el nou el repertori és més acústic", explica Albert Riutort, guitarrista de la banda, que completen Joan Toni Fuster (veu i guitarra), Joan Jaume (baix), Alberto Feo (teclats) i Curro Viera (bateria).
Tot i haver rebaixat el nivell de distorsió, Ningú sospitarà... continua amb l'empremta personal de L'Equilibriste, un so que beu de referències com Band of Horses i Wilco, i que no encaixa ni amb els clàssics del rock català dels noranta ni amb la nova fornada de grups encapçalada per Manel i Antonia Font. "Ara se'ls dona molt de bombo, però hi ha altres propostes que pareix que no existeixin", critica el guitarrista, qui reivindica propostes com les d'Oliva Trencada i Marcel Cranc. En canvi, si que semblen cosins llunyans de grups com Mishima. "Ells sonen una mica més pop, però tots dos som grups alternatius, amb un cantant que mig xiuxiueja", confirma Riutort.
Tot i això, les pretensions bàsiques de L'Equilibriste són "passar gust amb els companys" i no tancar la porta a l'evolució. "No sabem com serà el pròxim disc, però serà una mica diferent d'aquest, per no avorrir-nos", diu el guitarra.•
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.