Si hi ha un clixé recurrent en la imatge que Espanya exporta a l'exterior, aquest és el del món de la tauromaquia. Tot i que cada cop són menys els partidaris d'aquest ritual, tant en l'àmbit estatal com en l'internacional, sembla que l'arquetip és ben dificil d'extirpar. Per això, l'artista mallorquí Miquel Mesquida (Manacor 1954) decidí explotar el fil de la tauromàquia quan s'assabentà que l'havien escollit per fer una exposició a la Sorbona. El fruit, Pulverem revertis, que es pot veure des del dia 7 d'octubre fins al proper 3 de novembre al Centre d'Études Catalanes de París.
El camí cap a la ciutat de les llums s'inicià mitjançant la col·laboració de l'Espai d'Art Miquela Nicolau de Felanitx i el Centre d'Études Catalanes de la Universitat París-Sorbona. Mesquida fou el gran beneficiat d'aquesta col·laboració, després de ser escollit per poder mostrar la seva obra en aquest espai. "És un espai bastant atractiu, un edifici bastant sol·licitat, perque té vidrieres i es troba en un cap de cantó. Exposant-hi, pareix que treus l'obra al carrer", explica Mesquida, qui acudí a la inauguració acompanyat pel comissari de l'exposició, Eliseu Trenc, i la directora del centre, Mònica Güell, just el dia que La Monumental de Barcelona celebrava la seva darrera corrida. "Hi va venir bastanta gent, i això que al recinte només s'hi deixava entrar gent amb invitació", recordà l'artista.
Si la cita Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris suposa un toc d'humilitat a l'home, recordant-li la seva mort, Miquel Mesquida llança l'advertència a la figura del torero: un avís que es presenta humoristic i seriós a parts iguals. "Les obres tenien un principi irònic, que cercava ridiculitzar el món del toro, però també van agafar un caire tràgic i melodramàtic, que reflecteix la mort i el patiment", explica l'artista, que ha dedicat el darrer any a donar forma a Pulverem reverteris, en un procés que donà 56 obres, 20 de les quals s'exposen a París.
Lligam absurd
"Per sortir a fora, tenim el lligam absurd dels toros, i per això aquesta mostra vol ridiculitzar, fer informal, ser l'antiglamur de l'arquetip de l'Espanya torera", comenta l'artista, que, entre les 4 escultures i els 16 quadres de la mostra, ha crucifixat toros i toreros i fins i tot ha donat forma a un torero afeminat, "per fer-ne befa, ja que el seu comportament és de ser molt mascle". Tot i això, salva alguns aspectes del món de la tauromaquia. "M'agrada el teatre que es genera, tot el ritual previ és un poc icònic, però el drama final és molt inquietant", explica l'artista, qui assegura que no ha anat mai a una corrida de toros ni fa comptes d'anar-hi.
La ironia que omple la mostra dóna sentit al procés creatiu de Mesquida. "La llibertat d'expressió és la base per poder veure't com ets. En tot trobava que, si no hi havia un punt d'ironia, faltava alguna cosa", explica l'artista, que se sent lliure per "utilitzar qualsevol element que distorsioni" i que al seu estudi intenta trobar-se "com un al·lot davant una tela, sensa cap mena de límit".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.