Teatre després de l'apocalipsi

Il·lusió, però també molta innocència, és el que desprèn el projecte de Discussions Productives, una nova productora teatral nascuda el febrer passat de la mà dels alumnes de la primera divisió de l'ESADIB. Frederic Bibiloni i Pedro Orell capitanegen aquest projecte, que ara mateix treballa amb tres obres simultàniament -El verí, Misteri al balneari i Allò que els nostres néts haurien de saber de nosaltres-, protagonitzades per ells mateixos i distints companys de promoció.

"El nostre objectiu és fer tot el teatre que puguem i més", explica Bibiloni. "En el panorama actual, és molt complicat i més per intentar-ho fer de manera professional", afegeix, mentre que Orell assegura que han arribat al món del teatre "en un escenari postapocalíptic". "Per fer teatre ara, s'ha d'estar una mica tarat mentalment, però què hem de fer, acovardir-nos i tirar cap enrere?", reflexiona Orell. A més, apunta que abans de posar-se en marxa "ja s'ensumava" la situació, però des del desconeixement es varen voler llançar "a veure què passa".

Amb un nom extret d'un esquetx dels Monty Python i el suport d'amics, companys i professors, Discussió Productives acull tres obres, una de les quals -Misteri al balneari- fou finalista en els premis Bòtil 2011. "És una adaptació lliure de Les cartes d'Hèrcules Poirot, de Jaume Fuster, però traslladant l'acció a Mallorca i donant-li un punt d'humor que pogués agradar al públic de la Fira", comentà Bibiloni, qui diu que Discussions Productives no tanca les portes a cap gènere. "Pot ser en un futur agafam una línia, però de moment per què ens hauriem d'acomodar?", es demana.

De moment, la seva situació és poc més que precària. "Assajam per tot Mallorca, allà on ens deixen, ens fabricam els elements nosaltres, els amics ens ajuden, feim intercanvis de favors... Almenys, la gent consolidada ens dona ànims als que començam, però això no és un bar que des del primer dia que l'obres tens un ingrés", apunta Orell, qui troba un punt d'esperança enmig de la tempesta. "Si ens hi acostumam i aguantam fins que s'acabi la crisi, llavors tot anirà bé", remarca. I és que la situació crítica de la cultura també juga una mica a favor seu. "No ens hem avesat a tenir subvencions, perquè no ens ha donat temps a rebre mai cap ajuda", recorda Orell, disposat a "sortir a cercar el públic al carrer" per poder sobreviure.