De Sant Joan al puig de Bonany

En aquest nou lliurament, us proposam una excursió fàcil, molt adequada a fer amb bicicleta, encara que també a peu (un total de 9 quilòmetres d'anada i tornada), per un dels camins més interessants del cor del Pla de Mallorca. Es tracta de la pujada al puig de Bonany des de Sant Joan pel camí de Son Gurgut.

El punt de partida se situa a la plaça del rei Joan Carles I, ubicada vora l'església parroquial de Sant Joan Baptista. Iniciam la passa o el pedaleig pel carrer Bellavista i, des d'aquí, pel carrer del Consistori, el qual esdevé al final el carrer de Petra.
Deixam de banda un bon nombre de cases tradicionals, de gran bellesa i rusticitat. Just a la sortida del poble trobam dos elements d'interès patrimonial i històric: el pou de la Sínia i la creu d'en Revull. Ens trobam a foravila i el primer que deixam a l'esquerra és el camí de Calicant. Des d'aquest punt podrem contemplar el vessant de ponent del puig de Bonany, pràcticament ocupat en la seva totalitat per ullastres, garriga i pins. Un cop passada l'entrada del camí de Calicant, superam els territoris coneguts com les Rotes (esquerra) i Son Rebassa (dreta). Tot just després, deixam un seguit de petites propietats i entram en el terme de Petra.

Al cap de dos centenars de metres, i amb el puig de Bonany just davant nostre, trobarem un camí de carro que parteix a la dreta, dit camí de Son Gurgut. És fàcil d'identificar atès que s'hi troba una pedra amb el nom de la possessió. Tombam a la dreta i avançam per un tram sense parets a ambdós costats, fet que ens permetrà contemplar un bellíssim territori dedicat al secà. Aviat deixarem a l'esquerra les cases de Son Gurgut, dotades d'una arquitectura senzilla desenvolupada a partir d'una clastra centralitzada.

El camí continua per davant l'accés a les cases, perfectament senyalitzat i delimitat. Després d'uns minuts d'ascens -ara per un territori més poblat de vegetació- assolirem el punt conegut com les pedreres de l'Ermita. A partir d'aquest indret, la tirada avança de manera planera, enmig d'un bosc fresc i ombrívol. En haver passats uns minuts, assolirem la carretera que puja al puig. La seguim en sentit ascendent i, en uns 250 metres, toparem amb el camí vell de Bonany, que evidentment agafarem. Aquesta tirada ens deixarà davant la creu de fra Juníper Serra, des de la qual, a través de les escales, assolirem el santuari. Som a 317 metres d'altitud.

Diu la tradició que el 1609 fou l'any de la gran producció, gràcies a la intercessió de la Mare de Déu, la qual atorgà les peticions del poble que pujava en romeria al puig petrer sol·licitant a la verge les necessàries pluges que feia uns anys que mancaven. I així fou com aquell singular turó baratà el nom. Fins a aquest memorable esdeveniment, el que avui coneixem com a puig de Bonany era conegut, tal com revelen els documents, com puig de Maria o també puig de Son Burgues, ja que la muntanya formava part dels terrenys de la possessió homònima.

Sobre l'origen del temple se sap que fou promogut pel rector de Petra, mossèn Miquel Vicens, el 1604. El mestre Antoni Genovard, amb el vistiplau dels petrers, aixecà els plànols i prengué l'escarada de l'edifici. El 1637 el santuari va ser cedit per la parròquia als Jurats de la Vila. Fou en aquest moment quan la Universitat es féu càrrec de la conservació i engrandiment del recinte. És també en aquest segle quan s'allargà un tram més la capella i també s'hi afegiren noves dependències. Sembla també que al cantó esquerre de la façana principal hi havia l'espadanya. A la façana que mira cap al migdia hi ha dos rellotges de sol, un col·locat el 1710 i l'altre el 1799.

El 1885 es restaurà de bell nou l'església. El 1890 el santuari sofrí els efectes d'una gran descàrrega elèctrica, la qual cosa causà moltes destrosses, principalment en el cambril de la Verge. El 1895 els jurats de la vila renunciaren a tots els drets adquirits sobre el lloc i el bisbe Jacint Cervera confià el santuari a la Congregació d'Ermitans de sant Pau i sant Antoni. S'hi traslladaren el 15 de febrer de 1896.

El 1918 es conclogueren les obres de l'hostatgeria, les quals consistiren en sis cel·les, cuina i menjador. L'any següent la volta de l'antiga capella caigué. En lloc de reparar-la, es decidí una nova construcció i amb això s'hi afegí el creuer i el cambril.
Per completar l'excursió recomanam pujar fins al cim del puig de Bonany (317 m). El senderó parteix de rere el temple i segueix la carena de la muntanya. El vèrtex ens queda a la dreta, al qual pujam amb una fàcil grimpada.