Les famoses Teles cremades (1974) s'exhibeixen en la darrera secció de L'escala de l'evasió, un recull ampli de l'obra de l'autor català.
Una panoràmica completa de l'obra de Joan Miró (Barcelona, 1893- Palma, 1983) s'inaugura avui a la Fundació Miró de Barcelona en presència dels prínceps d'Astúries. L'exposició, titulada L'escala de l'evasió, destaca el caràcter més compromès, social i polític de l'artista i insisteix en el context històric de les obres.
La mostra es podrà visitar a la Ciutat Comtal fins al 3 de març de l'any que ve i ha estat contemplada per 303.000 persones a la Tate Modern de Londres, que n'acollí l'estrena l'abril passat. "Les diferències hi són mínimes i només afecten algunes peces que, per qüestions de fragilitat, no s'han pogut transportar, però això no n'altera en cap cas el discurs", remarcà Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró i promotora de L'escala de l'evasió, després de parlar fa dos anys amb Vicente Todorí, en aquella època director de la Tate. Per maig de 2012, el muntatge viatjarà a la National Gallery of Art de Washington. "Hi tindrem més canvis per la complicació d'un viatge transoceànic, però hi incorporarem peces noves, perquè convé recordar que als Estats Units hi ha col·leccions de Miró molt bones", anuncià Malet.
La lectura, en clau de compromís ètic i social del llegat del creador català, suposa un recorregut pels moments més convulsos del segle XX. El recull se centra en tres períodes: 1918-25, 1934-41 i 1968-75. Les primeres sales exploren els vincles de Miró amb Catalunya, les terres de Mont-roig a Tarragona, la visita de París i l'alliberament creatiu del surrealisme. D'aquesta etapa és La masia (1921-22), una tela que va pertànyer a Ernest Hemingway, amic seu. En Cap de pagès català (1925), que l'autor pintà dos anys després del cop militar de Miguel Primo de Rivera, destaquen els símbols d'indentitat vinculats amb el treball de la terra.
Una altra peça fonamental de l'exposició, que té com a comissaris Mathew Gale i Marko Daniel en col·laboració amb Teresa Montaner, conservadora de la Fundació Joan Miró, és Natura morta del sabatot (1937), que transmet l'opressió pròpia de la Guerra Civil, que ell visqué des de París compromès amb l'antifeixisme. És el temps del cèlebre Aidez l'Espagne i d'El Segador (Pagès català en revolta), que es presentà al pavelló espanyol de la República en l'Exposició Universal de París, on convisqué amb el Gernika, de Picasso. El 1939, després d'haver fugit de la capital francesa a causa de l'amenaça nazi i d'instal·lar-se a la Normandia, inicià la sèrie Constel·lacions, un altre punt culminant de la mostra, que acaba a Mallorca.
"El món de Miró ofereix una multiplicitat de possibilitats i una idea de llibertat en un nivell molt bàsic", declarà Gale, que remarcà que "el seu compromís ofereix una visió diferent de la del creador colorista". La secció final de l'antologia, que examina els darrers anys de la dictadura franquista, comprèn les Teles cremades (1974); el tríptic L'esperança del condemnat a mort (1974), dedicat a l'anarquista Salvador Puig Antich; el quadre Focs artificials (1974) i la pintura oriental procedent de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La ventafocs o la seu cultural del PP?
Em sembla beníssim i esper poder anar-hi. Al mateix temps, estic un poc neguitós de veure que la Fundació de Miró de Palma, ciudad d'adopció de ppintor, sembla un poc la Ventafocs de la Fundació de Palma.