“L'art pot parlar un munt de llenguatges”

Malgrat formar part d'una de les famílies més prestigioses del món en el col·leccionisme d'art -filla del baró Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza, pertany a la quarta generació de la nissaga-, Francesca von Haubs es mostra com un esperit lliure i rebel que vol seguir el seu propi camí. "Per què us interessa tant el que faci o deixi de fer la meva família?", expressa, alhora que lamenta que l'imperi artístic familiar no tingui un major pes en l'art contemporani. I és que aquest és el seu principal cavall de batalla, ja que defensa la diversitat de disciplines i el risc com a principals valors, que impulsa a través de la col·lecció Thyssen-Bornemisza Art Contemporary (T-B A21), de la qual és fundadora i presidenta. El museu Es Baluard obre avui a les 20 hores la mostra Los Carpinteros. Handwork - Constructing the World, un tast d'aquest art modern del qual Francesca von Haubs parla amb passió.

Explicau-nos quina és la vostra filosofia.
Cerc promoure i donar coratge a projectes interdisciplinaris a través d'unprojecte de comissionats especials per fer tot el possible per a l'artista. T-B A21 volem ser molt propers a l'artista que no vol ser típic, ajudar-lo a introduir-se en noves disciplines i col·laborar amb institucions que volen rompre motles de l'art contemporani.

Què és allò imprescindible per a una bona col·lecció d'art?
El que més importa és ser únic, aconseguir una col·lecció de peces d'art que sigui única i diferent. Fa un grapat d'anys em vaig adonar que moltes col·leccions, sobretot les que tenen vídeos o fotografia, acaben sent similars. És important poder crear la tendència en comptes de seguir-la.

I és difícil mantenir-se al marge dels jocs de tendències dels mercats de l'art?
Per mi és fàcil, perquè mai no m'he preocupat del que a la gent li pugui agradar o no. No gast grans quantitats de doblers per a la col·lecció, però així aconseguesc que sigui interessant i única.

Quina és la vostra relació amb els artistes?
Intent tenir-hi una relació estreta. Faig brainstorming amb artistes i també científics, intent dur a terme projectes interdisciplinaris. Un exemple és el muntatge de The morning line, que portàrem a Sevilla i que incloïa elements d'art, música, arquitectura, ciència, cosmologia, electrònica i matemàtiques.

Com us ha marcat la figura del vostre pare a l'hora de dedicar-vos a l'art?
En tot! En l'art vaig ser una estudiant impossible, molt dolenta! Molt ja ho havia après abans a casa! Per això mateix resulta molt difícil ara influenciar-me.

Què opinau de la col·lecció Thyssen?
Crec que hauríem de tenir una posició més forta en l'art contemporani, deixar entrar aire fresc al museu. Un cop a l'any estaria bé tenir un compromís fort amb una bona mostra d'art modern, almenys per començar. No crec que jo hagi d'omplir aquest forat, tot passa per no adormir-se en una posició popular.

Heu pensat a donar part de la vostra col·lecció al museu Thyssen de Madrid?
Ho he pensat molt i de fet encara ho pens, però la veritat és que no sabria ben bé què fer. Crec que el millor és que faci projectes i que desenvolupi la meva col·lecció. És molt més interessant.

Què s'ha de fer perquè l'art gaudeixi de bona salut?
Si t'allunyes del que es fa sempre, crearàs innovació. El futur de l'art és que pot parlar un munt de llenguatges. En aquest sentit, com a col·leccionista, la meva línia de l'horitzó és enorme. L'art ha de saber fer-se les preguntes correctes, les respostes no són tan importants.

Com creis que pot afectar a l'art el moment de crisi actual?
Crec que és un gran moment, fins i tot el millor, perquè t'obliga a estar molt centrat en les coses. Si ara ens centram, llavors serem més autèntics. En aquest sentit, es pot apreciar una certa desmaterialització de l'art. Les tecnologies, com les dels nous telèfons mòbils també hi poden aportar molt.