Joan Valent: 'En aquesta vida no s'han de tenir complexos'

És l'Artista de l'Any 2011 a les Illes Balears i el segon compositor espanyol viu de la història (després del maestro Rodrigo) que grava amb la prestigiosa Deutsche Grammaphon, discogràfica amb la qual ha editat el seu darrer disc, Kaiassa. Amb un peu a Madrid i un altre a Mallorca, Joan Valent (Palma, 1964) se'n va d'aquí a pocs dies a fer les Amèriques. De trajectòria i prestigi no li'n manquen.

Pesa molt la responsabilitat d'haver gravat amb Deutsche Grammophon?
No. És una circumstància qualsevol i, en tot cas, una dada curiosa. Internacionalment té molta rellevància, però a mi només em preocupa la partitura que tinc sobre la taula i el proper concert que oferiré (serà a l'Altea).

Quin balanç féu de l'experiència de treballar amb una discogràfica tan prestigiosa?
Molt bo. El setembre començàrem la promoció estatal del disc i l'abril que ve se n'iniciarà la promoció internacional, que durà Kaiassa a llocs com els Estats Units i el Japó. La Deutsche Grammophon té un braç molt llarg!

Vindreu a Mallorca?
Encara no ho sé. El setembre vaig anar a Altea, on vaig ser compositor resident amb Michael Nyman. Ara, me'n vaig a Nova York. Després no sé que passarà.

Com fou el contacte amb la Deutsche Grammophon?
Fa uns cinc anys, el president de la companyia va assistir a un dels meus concerts i es mostrà interessat a treballar amb mi. Però, en aquestes empreses tan grans, les coses van molt a poc a poc, i ha estat ara quan han trobat que era el moment de llançar-me.

Com fou el procés d'enregistrament de Kaiassa?
Allò més important per a mi va ser poder gravar el que volia i amb qui volia. Vaig voler treballar amb músics de Mallorca, perquè el meu entorn era imprescindible a l'hora de fer aquesta passa tan important. El disc havia de ser perfecte per complir el nivell requerit, però ells en quedaren molt satisfets, després d'escoltar allò que havíem fet. Tot ha anat molt bé. Crec que en aquesta vida és molt important no tenir complexos.

Un altre dels vostres projectes ha estat la banda sonora de La chispa de la vida, el pròxim film d'Àlex de la Iglesia.
Sí. Ja l'hem acabat de gravar. Ha estat una experiència molt satisfactòria.

Com es treballar en el cinema? Es veu un poc més retallada la llibertat de creació?
Sempre depèn de la complicitat i la comunicació amb el director. Amb Àlex de la Iglesia, la complicitat ha estat molt gran. Ens hem fet molt amics, perquè veim la vida de la mateixa manera. M'he sentit lliure i secundat a cada passa que he fet en aquest treball. Ell s'ha mostrat en tot moment encantat amb la meva feina, i ja s'ha decidit que faré la banda sonora de la seva propera pel·lícula.

L'anterior Govern us nomenà Artista de l'Any 2011, però no s'ha fet res des que s'inicià la nova legislatura. En quin punt es troben, les coses, respecte d'aquesta qüestió?
L'agost passat em varen cridar de la Conselleria. M'explicaren que tenien en compte que existien les figures de l'Artista de l'Any, Escriptor de l'Any i Creador Jove de l'Any, i que pensaven donar continuïtat a aquesta qüestió. Em digueren que pel setembre es tornarien a reactivar les coses, però ningú no s'ha posat en contacte amb mi, encara. Allò que m'interessa és la rellevància de la música. Quan em nomenaren Artista de l'Any, vaig parlar amb Ponç Pons (Escriptor de l'Any) i vàrem estar d'acord que aquesta distinció és un deure cap a la societat.

Ara partireu cap als Estats Units. Què hi heu de fer, allà?
HI faré intervencions amb Cristina Pato (una gaitera i pianista gallega), a més de l'encàrrec d'oferir un concert per a gaita i orquestra. També seré el compositor resident d'una orquestra, tot i que no sé de quina, perquè tinc dues ofertes i n'he de triar una. La meva feina serà compondre un seguit de peces cada any.