Polítics i 15-M, al carrer per la Nit de l'Art

L'austeritat que tant pregona el Consistori també fou la tònica dominant als espais públics. I és que, després d'haver suspès el tradicional dinar a la Fundació Pilar i Joan Miró, ahir vespre tampoc no hi hagué cap refrigeri ni al Solleric ni a Es Baluard, cosa que es notà, fonamentalment, al pati del Casal, tradicionalment ben ple de públic però que enguany quedà mig desert. Però no era l'important, perquè les sales de l'espai expositiu eren a vessar, sobretot la planta baixa, on s'exibeixen els dibuixos de Blanco Ibarz, sota el títol d'Humor blanco.

El Casal Solleric és tradicionalment el punt inicial del recorregut. I així ho demostrà quan, en faltar deu minuts per a les vuit, la comitiva política, encapçalada pel batle, Mateu Isern; la presidenta del Consell, Maria Salom, i el conseller d'Educació i Cultura, Rafel Bosch, hi entraven plegats. A darrere, una llarga comitiva d'edils i consellers, a la qual també s'afegí Aina Calvo; el líder del PSM, Biel Barceló, i l'exregidora de Cultura Nanda Ramon, entre d'altres. Era, doncs, el tret de sortida d'una nit que s'augurava llarga. Val a dir, però, que una hora abans la capella de la Misericòrdia ja havia obert les portes amb l'Art provinent de les galeries de la Part Forana i amb un vicepresident, Joan Rotger, ben cofoi conversant amb els artistes o retratant-se amb els vestits exposats de Las taradas.

Tanmateix, on realment hi havia el caliu era al carrer. Com ja sol ser habitual, el de la Concepció, el de Sant Feliu i els propers a l'església de Sant Nicolau concentraren el gruix principal de públic que, entre converses i algun beure, visitaven les galeries. Els bars eren plens a vessar. I és que la Nit de l'Art genera negoci artístic, però també es deixa notar -i molt- a la buxaca dels restauradors. El bon temps acompanyava la vetlada i, per apaivagar la calor, algunes galeries i espais expositius oferien un petit refrigeri amb begudes diverses. Al Centre Cultural Sa Nostra la pomada volà.

Just a la vora, la galeria Oliver Maneu era ben plena de gent. L'espai oferia una interessant mostra de Guillem Aulí que, sota el títol d'Ins, convidava a la introspecció. Més directe, en canvi, era l'obra de Nauzet Mayor de la galeria Addaya: "Jove artista cerca mecenes per sobreviure sense feina i dedicar-se eternament a la creació", deia una de les seves obres. Un altre dels punts més concorreguts fou Es Baluard. El museu era ben ple quan passades les deu del vespre hi arribà el president, José Ramón Bauzá. En partir s'encarà amb el moviment 15-M, que aprofità l'acte per mostrar el desacord amb les polítiques de retallades socials. I és que la Cultura no queda al marge de les tisorades.

Ciutat surt al carrer a la recerca d'art, espectacle i fresca
La Nit de l'Art és una vetlada especial per als palmesans i això es notà tan sols sortir al carrer. Durant l'horabaixa, no només les galeries i els músics ultimaven els darrers preparatius, també ho feien els bars i botigues, que es preparaven per mostrar-se molt més exòtics del que és habitual. La gent començà a sortir de les seves cases per endinsar-se en aquesta vetlada als voltants de les 20 hores, quan el sol ja no pitjava. Malgrat això, la passada nit de l'art fou càlida i els ventalls, per a molts, varen ser l'objecte més preuat.

La plaça del Mercat tornà a ser un indret molt concorregut amb els artistes del col·lectiu Arte Visión. Potser perquè la gent agraeix les activitats a l'aire lliure o perquè l'indret es troba a mitjan camí entre les galeries i els bars de la Ruta Martiana, que ahir també obriren fins tard de manera excepcional. La varietat de propostes dels artistes d'Arte Visión sempre és benvinguda, i en aquesta ocasió hi va haver lloc per a la crítica i la reivindicació. Una Àfrica apunyalada per Toni de la Mata, unes figures d'indignats de 15 mesos i un cogombre gegant sobre una bandera espanyola demostraren que l'art no està conforme. Encara que el que més cridà l'atenció fou una figura vestida amb 750 ensaïmades, que la seva autora, Maria Genovard, defensava com podia de les llépoles mans dels vianants. "Són fetes d'avui dematí i esper que aguantin fins a les onze de la nit, quan les donaré per menjar", explicava l'artista. Un bon exemple d'art efímer.

No tot l'art estava fet, n'hi havia que encara s'havia de completar la mateixa nit. És el cas de la performança d'Isabel Castro a la galeria ABA. Anemoi sorprengué els assistents, que durant dues sessions no varen poder entrar-hi, ja que l'artista ballava darrere les vitrines una dansa al·legòrica de l'aire que amb la seva acció li donaven forma. Circ Bover també ho aprofità per portar al carrer els seus malabars i meravellar els vianants.
Els qui no varen gaudir de gaire resposta dels assistents de la Nit de l'Art foren les actuacions musicals. Tant Crossover Ensemble al Born, com Cacho Petrello a la plaça Chopin i el Toni Cuenca Trio a la de Santa Catalina varen atreure molt poc públic. L'excepció la posaren els cubans Boca al Tempo, que cantaven a capel·la a la de Weyler i animaren un bon grapat de gent amb ganes de prendre la fresca.

Diversitat artística
Les galeries de Palma esperaven amb candeletes la Nit de l'Art per poder rebre tota la gent que, interessada o no en les obres, farien la ja tradicional passejada pel centre de Palma. I la veritat és que no poden estar gaire descontents, almenys pel flux de persones que ompliren els carrerons de la ciutat. És una bona manera d'arreplegar espectadors, amants de les arts o simplement curiosos amb ganes de veure l'ambient que s'hi respira. No era massificada, però sí que hi havia caliu.

De bon començament els visitants feren aturada obligatòria davant les portes de les galeries, probablement per trobar-se amb companys, coneguts, fer la posada en escena i comentar una mica la ruta que seguirien. A dins, tot i la calor, els més inquiets començaren a fer una ullada de ben a prop a les peces. Al llarg de la vetlada, el públic augmentà i gaudiren tots plegats d'una nit ben florida amb reivindicacions incloses dels indignats. El Casal Solleric fou punt de partida institucional i on s'acumulà, de bon principi, un gran nombre de visitants. Allà la Nit començava de capvespre amb la xerrada d'Agustí Torres sobre el documental El mar de Barceló. Trobada política a les 20h i, després, via lliure per observar amb deteniment els còmics de Blanco Ibarz, la Retrospectiva de Rafel Amengual, els Antónimos d'Alicia Martín i les pintures de Liliane Tomasko.

Tot seguit, una visita llampec a la Sala Pelaires, on Pep Llambias oferia una exposició fresca, plena de llums de neó. Els espectadors, encara tímids, hi feien una primera mirada. A la galeria Gabriel Vanrell l'ambient era més madur, tot i l'explosió de color dels llenços de Willy Ramos, que posaven el toc alegre a la nit. Travessàrem la plaça del Rosari per endinsar-nos en el carrer Sant Verí. Allà ens esperaven, seguides, La Caja Blanca, la galeria Joan Guaita i la Pelaires CCC. A la primera descobrírem el vaixell fet amb branques d'arbre de la japonesa Atsuko Nakamura. A la segona, les teles selvàtiques, d'inspiració circense, del suís Rolf Knie. I a la tercera, amb la nit encara freda i no pas per la temperatura, la proposta de Dennis Hollingston i l'exposició col·lectiva Afinidad & Diferencia arreplegaven pocs curiosos, dins un ampli espai i a una hora prudent.

Tornàrem a creuar el passeig del Born per capficar-nos en el carrer de Sant Feliu. Un rierol de gent pujava i baixava, i alguns s'aturaven a les exposicions, però també en botigues de mobles i d'altres que obriren aprofitant l'ambient festiu. A la cantonada amb Sant Gaietà, la galeria Kewenig arreplegava més gent a la porta que a l'interior dels seus dos petits espais. La gent pogué gaudir tranquil·lament de les difuminades pintures de Bert de Beul. Continuàrem caminant fins al carrer Can Sales, on els espectadors aprofitaven per brindar per l'art i la cultura de Palma, alhora que intentaven llevar-se la calor de sobre. A dintre de la Maior, per exemple, poques persones. El reduït i càlid espai feia que la gent fes una ullejada ràpida a l'exposició de Nicholas Woods.

Un cop sortírem del laberint de carrerons i de gent, apilada en gran nombre a les terrasses dels bars, agafàrem un darrer alè per poder visitar, amb més o menys calma, la proposta d'ABA Art Contemporani. Més distesa i amb el so jazzístic del concert a la plaça de la Porta de Santa Catalina, poguérem veure el retrat performístic d'Isabel Castro Jung en la seva exposició Anomoi. El públic era cada vegada més nombrós a mesura que la lluna s'alçava.
A l'altra banda de la ciutat, la galeria Joan Oliver Maneu i el seu Nou Espai oferien al públic dues mirades ben diferents. A la primera, les escultures de Guillem Aulí, mentre que a la segona Joan Oliver apostà per un recorregut per la serra de Tramuntana vista des de la mirada de diversos artistes.

Just a la vora, a la Ferran Reus, els llenguatges artístics eren ben diversos: des de còmics o videoprojeccions fins a objectes-ninots de ferro de David Martín, Joan Àvila i Pepito Morán. També ben concorreguda era l'exposició de Toni Catany a la galeria Ferran Cano. No debades, el veterà fotògraf és tot un referent dins l'ambient cultural de Palma. El Vis-a-vis del museu Es Baluard fou un altre dels grans atractius de la vetlada, juntament amb el Centre de Cultura Sa Nostra, on el públic contemplava -dret o assegut- les quantioses projeccions de Contraviolències. La Llonja també obrí al públic amb els llaüts de Plessi, mentre que la Misericòrdia, com cada any, ens oferia l'art més novell amb la mirada de les Noves presències. Una àmplia oferta artística que, cal recordar-ho, es mantindrà oberta a la majoria d'espais durant un mes i mig. No tot queda en una vetlada.