L'Eivissa electrònica

La discoteca Space Club d'Eivissa acollirà avui la preestrena de la pel·lícula Ibiza (Occident), del director austríac afincat a Espanya Günter Schwaiger. Serà només per als pocs privilegiats que puguin aconseguir les invitacions pertinets, abans de l'estrena oficial a l'Estat, al Festival de cinema europeu de Sevilla, i després d'haver estat presentada mundialment al Festival internacional de cinema de Montreal, des d'on el film arriba amb més força que mai després de la bona acollida per part de crítica i públic.

La cinta neix de dues de les passions de Schwaiger: d'una banda, la seva tasca com a cineasta sempre ha tendit a voler rompre mites, estereotips, i a desmuntar prejudicis; i de l'altra, perquè el director és un apassionat i un gran defensor de la música electrònica i dels clubs, com a elements culturals de la societat actual.

El lloc el tenia clar, Eivissa: "El centre neuràlgic mundial de la música electrònica i un dels punts més importants de creació d'aquest estil", explica el director. I quan parlem d'Eivissa i de clubs, el resultat de l'eqüació mental que en feim és evident, en paraules del mateix Schwaiger: "Un lloc de perdició, frivolitat i drogues". Però, per l'austríac, tot plegat va molt més enllà d'allò que es veu a simple vista, i amb el seu documental ha intentat obrir les cortines per veure més clarament què és allò que hi ha al darrere. El primer que trobem són els professionals.

"Eivissa és plena d'artistes de reconegut prestigi internacional, així com d'altres que just acaben d'arribar-hi i que hi cerquen una oportunitat", afirma el cineasta. Artistes atrets per la superoferta d'oci de l'illa pitiüsa, que suposadament arriba fins als nostres dies "com el resultat de la necessitat de crear llocs de celebració en entorns idíl·lics", indica l'austríac. Se'ns dubte, Eivissa n'és un. I com a tots els paradisos del món on s'instal·la l'hedonisme humà, hi apareix inmediatament el negoci, segons Schwaiger, "per tal que els primers que hi arribaren puguin oferir la diversió als que vindran més endavant".

Pel director del documental, aquesta dinàmica "podria haver convertit l'illa en un producte de masses, però no ha estat ben bé així". D'acord amb la premissa o no, el cineasta creu que "això es deu a la gran tolerància dels eivissencs", que, tot i permetre la instauració a l'illa de clubbers i jet set variada, "han sabut conservar la seva essència i situar-se en la línia justa per poder aprofitar-se d'aquest negoci, sense vendre's per complet".

Però no es deu refererir tant al territori com a "l'herència cultural de celebració i l'ambient lliure i obert, que són els elements que han atret la gent de fora i, en conseqüència, la cultura de club". Una disciplina que Schwaiger pretén defensar a ultrança amb la seva pel·lícula. Sobretot per tal d'aconseguir que la música electrònica sigui reconeguda com un element més de la cultura de la societat d'avui. Però també s'ha de tenir en compte que és "un reflex de les carències de la nostra societat, plena d'estrès, buida de temps lliure i on les fórmules de diversió s'adapten al moment actual, al lloc i a la velocitat", diu el director d'Ibiza (Occident), entre parèntesi, per la crítica explicita a la pressió que suposa la vida al món occidental. Segons l'austríac, "la gent troba en la celebració i la festa allò que no existeix en la seva vida quotidiana". Eivissa, per exemple, "serveix per somiar i desitjar tot allò que no podran aconseguir en el dia a dia. La celebració és positiva, és bàsica", afegeix.

Aquesta sensació, creu Schwaiger, és la que fa entendre l'èxit de l'electrònica. "Mescla la música contemporània amb la tecnologia, però la base parteix dels ritmes més primitius". I assegura que aquesta mescla "deixa entreveure els dubtes de les noves generacions sobre la supremacia cultural d'occident". Una disciplina que, pels seus aficionats, és tota una cultura i possiblement una manera de viure. Això és precisament el que es vol transmetre a Ibiza (Occidente): la vida hedonista en un paradís, però evitant els prejudicis i posant al descobert totes les peces que fan que aquest entramat funcioni, alhora, com un gran negoci i com un dels nuclis de creació musical més importants del planeta.

La pel·lícula va presentar-se per primer cop al públic al Festival internacional de cinema de Montreal. "Va ser fantàstic, cada dia hi va haver ple a la sala i la reacció del públic (de tota mena, per cert) fou molt bona", afirma el director. Una acollida facilitada per "l'enlluernament que provoca l'illa per si mateixa, després de comprovar l'ambient de tolerància i llibertat que s'hi respira", apunta. Tot i que el continent americà sol fer bandera de tots aquests valors, aquest cop "se sorprenen de no ser al capdavant. Amb Eivissa, la cultura europea es mostra molt més moderna", conclou.