Les matances o el reflex d'una illa esquizofrènica

Les matances són només el punt de partida. El cert és que el món modern i les tradicions més arrelades grinyolen fins a convertir els mallorquins en una "societat esquizofrènica". Però "tampoc no és cap tragèdia, no és ni bo ni dolent". Així presenten la seva nova obra Antoni Gomila i Rafel Duran, que assatgen aquests dies Petra. Estrenaran dia 7 al teatre de Sa Màniga, a Cala Millor. Acorar és un mirall de la Mallorca més actual, de les tradicions arcaiques que canvien "a marxes forçades". Antoni Gomila, que serà dalt de l'escenari, explica que ell mateix ha escrit l'obra, "un monòleg per obligació, perquè amb els temps que corren no estam per contractar més actors". Gomila, a més, disposa de l'eminent direcció de Rafel Duran i l'ajuda d'Antònia Jaume.

L'obra neix de l'essència d'un món que s'esvaeix i que no torna, el dia de les matances, que s'entremesclen amb modes i noves tecnologies. "L'acorador és el ganivet que només s'empra per matar el porc". Les dones quan bullen els botifarrons els mostren dues vegades a l'aigua, i a la tercera els fiquen dins l'olla. Però a la vegada, "les matances ja no són per alimentar la família, i els ribells són de plàstic verd i els joves estan per allà parlant d'iPod i internet", conta Duran.

Agropop

Acorar és el retrat irònic de la societat, "un retrat intergeneracional, i els mallorquins som agropop", inventa el director. Però "no és cap pamflet", diu Gomila. És el que hi ha. El monòleg va prendre força a Buenos Aires, arran d'una obra que va veure l'actor, una reflexió sobre els argentins. "Jo vaig pensar que podia escriure el mateix de Mallorca, i el projecte de moment ha omplert les meves millors espectatives".

Des del punt de vista d'estil, Gomila ha intentat "fer un text que explica com som, i a més amb una riquesa de vocabulari que no s'acostuma a sentir en mallorquí", elogia Rafel Duran. Els tres professionals critiquen el centralisme lingüístic que domina la televisió. "La tele empra una llengua massa normativa, que canvia fins i tot la nostra manera d'escriure". Ho diu Duran, que fa 30 anys que viu Barcelona. Aquesta obra és un avís que tenim una llengua amb més riquesa que la normativa. "I ho volem plasmar sense haver de semblar gonellistes", asseguren. A més, el text desprèn poesia, "necessària per escapar".

Acorar és la paraula que resumeix tot el sentit de l'obra: acorar és clavar fins al coll, en aquest cas el ganivet de les matances. També és ferir, en el sentit d'emocionar, d'arribar al cor. Però també és ferir de mort aquesta societat i canviar-la per complet. I tot això amb molt d'humor, de la mà d'Antoni Gomila. L'obra s'estrenarà dia 7 a l'auditori de Sa Màniga, a Cala Millor, i ha de rodar per Alaró, Lloseta, a la fira de Manacor i a Petra. No obstant això, Gomila vol arribar a Ciutat perquè "al cap i a la fi, una illa és una llauna de conserves i tant Palma com els pobles sofreixen aquests canvis", garanteix Duran. A més, cercaran espais petits, més íntims, i intentaran arribar al públic més jove. El projecte és la fotografia d'una família matancera "que vota el PP però que té fills radicals; de gent que va a les processons, però que no distingeix els passos ni la Verònica. Però no és dolent", assegura Gomila.