La UCE 2011 se'n surt amb un bon gust de boca

La Universitat d'Estiu a Prada, al Conflent, ha aconseguit mantenir el nombre d'alumnes respecte de l'any passat, però la crisi hi ha passat una mica de factura pel que fa a les pernoctacions, ja que ha estat menys del 50% dels 759 alumnes els que han quedat a dormir a Prada cada dia. Tot i això, les xifres de participació han estat considerades bones per l'equip rector. Els estudiants procedents de les Illes Balears han estat 112 i on sí que s'ha notat el descens acusat ha estat a la UCE jove, que l'any passat va superar la setantena de participants i que en aquesta edició tot just ha arribat a 36, molts dels quals han estat de l'Arxipèlag.

Tot i això, les perspectives de futur són bones per a la UCE, que enguany ha aconseguit alguns èxits, com tancar la càtedra Víctor Torres amb la Fundació Irla, la qual cosa en garantirà un curs per a l'any que ve i lligar d'alguna manera el nom d'aquest insigne dirigent d'Esquerra (i un dels homes que va dur damunt les espatles el fèretre amb les despulles mortals de Pompeu Fabra cap al fossar i germà del gran poeta Màrius Torres) a la Universitat Catalana d'Estiu de manera permanent.

Tanmateix, Prada és molt més que les xifres d'actes, de cursos o d'alumnes i professors inscrits (en aquest cas, 229, uns 30 menys que l'any passat), perquè allò que s'ha de tenir en compte són els intangibles. I entre aquests intangibles, hi ha la xarxa que es crea entre ciutadans d'arreu dels territoris dels Països Catalans que durant tot l'any s'encarregaran de mantenir viu l'esperit de Prada a través de l'ús de les noves tecnologies, que en cap cas no són patrimoni dels més joves, com ha deixat clar algun dels cursos amb més èxit de l'edició d'enguany. Prada s'ha convertit, un any més, en un espai de debat i de diàleg al voltant de la llengua, la vida i la memòria del país i, de vegades, els debats han estat tan vius dins les aules com fora. Això és el que no es pot quantificar amb xifres.

Un altre dels fets destacats ha estat que, malgrat la crisi econòmica i les dificultats afegides, la Universitat ha mantingut el nivell de qualitat en l'oferta formativa i ha suplit amb imaginació i voluntarisme (també el dels inscrits) aquells aspectes on no podia arribar tant. Sigui com sigui, la UCE ha demostrat que continua sent necessària, perquè més que mai calen espais de trobada i de diàleg per fer realitat allò que canten els Manel, "i de vegades ens en sortim".