Qui va escriure el Tirant lo Blanc?

Foren realment Joanot Martorell i Martí de Gualba els autors del Tirant lo Blanc, la primera gran novel·la moderna d'Europa segons el professor Josep Guia? Això és el que ha intentat dilucidar el catedràtic valencià en el seu curs sobre les autories del Tirant lo Blanc dut a terme a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, aprofitant la commemoració del 500è aniversari de la publicació en castellà a Valladolid d'una de les obres mestres de la literatura catalana.

Guia defensa la teoria que la versió final del Tirant, aquella que va veure la llum en la versió Prínceps de València del 1490 i en la de Barcelona del 1497 parteix d'una altra de Joanot Martorell, "que féu una modificació-traducció clarament medieval del Guillem de Varoic i aquest material és el que es va reescriure o bé per Roís de Corella o bé per algú que escrivia com ell".

Guia defensa la teoria a través de l'estudi tant de la fraseologia com de les unitats estilístiques, els estilemes, que per a Guia tenen una clara referència en l'estil de Corella. En aquest sentit, i atès el seu vessant matemàtic, Josep Guia hi ha "aplicat el mètode científic per tal d'intentar fonamentar la teoria sobre aquesta base". Sigui quina sigui l'autoria, el que està clar és que ja el 1511 hi va haver un intent d'apropiació per part de la literatura castellana d'aquesta obra, perquè l'edició de Valladolid va aparèixer sense el pròleg de Joanot Martorell i sense l'epíleg de Gualba. "Aquests dos paratexts varen ser suprimits de la versió castellana, que es volia fer colar com anònima quan, per descomptat, no ho era".

El Tirant inclou tres referències a Mallorca, la més important de les quals arriba en el capítol 387, quan apareix com a "cap de mercaderia", la qual cosa, segons Guia, explica que "era un dels importants ports comercials de la Mediterrània". Evidentment, en aquest aspecte l'autor del Tirant reflectia la realitat de l'època. Guia assegurà que "és un error greu de la filologia oblidar-se dels elements contextuals i això la filologia catalana dedicada a l'època medieval ho menysprea molt sovint. Jo, en canvi, som una rata d'arxiu i aquestes investigacions contextuals ajuden notablement".

Sigui com sigui, i independentment de l'autoria, Guia defensa que aquesta és la primera obra moderna d'Europa, seguint les tesis del gran filòleg hispànic Dàmaso Alonso. I els trets d'aquesta modernitat són la gran dosi de realisme de la novel·la, les seves descripcions de la vida quotidiana, la profunditat psicològica dels personatges, els fets que els cavallers morin al llit i després de fer testament, ús de la ironia i dels proverbis.