Joves en defensa de la 'colla' de xeremiers

Pau Mas i Càndid Trujillo tenen 21 i 22 anys, respectivament, i plegats són una colla de xeremiers, la formació de música tradicional mallorquina integrada per dos membres. El primer s'encarrega del tambor i el flabiol, el segon de la xeremia. Si és habitual veure joves tocant aquests instruments a les festes populars acompanyats per una banda, no ho és tant veure'ls amb la seva colla. La seva intenció és precisament això, intentar mantenir el conjunt clàssic que, segons ens comenten, "s'està perdent".

Va ser el padrí jove de Pau, Tomàs Salom, qui els va transmetre l'amor per l'instrument tradicional al qual ell havia dedicat gran part de la seva vida. Però el relleu generacional no es conforma amb la 'normalització' dels xeremiers i vol anar més enllà. "La feina de recuperació ja està feta en certa manera; ara fa falta mantenir les maneres i dignificar l'instrument", explica Càndid. "És necessari ensenyar la qualitat dels nostres instruments, no és suficient agafar-los i començar a tocar", comenta Pau. Es refereix a la preparació bàsica, perquè la xeremia, el tambor i el flabiol sonin com han de sonar. "Nosaltres sabem afinar-los i assajam quan hem d'assajar, no agafam l'instrument un cop a l'any per tocar a les festes del nostre poble.

I és que els dos veuen amb recel com "la desorganització i l'augment de bandes de xeremiers estan fent perdre professionalitat a la música tradicional i, conseqüentment, qualitat", hi afegeixen. Un nivell que, en qualsevol cas, es podria mantenir potenciant la creació de colles. Per a això, diuen, "és molt important l'educació i l'ensenyament en aquest àmbit". Una aspiració personal, amb la qual de moment es poden sentir satisfets. Pau Mas és professor de tambor i flabiol a l'Escola de Música i Dansa de Mallorca. Però, alhora, també és veritat que queda molta feina per fer: "És vital que els estudis de música tradicional del Conservatori siguin equiparables a qualsevol altre tipus de formació musical", denuncia Càndid Trujillo, amb motiu de la no aplicació del pla Bolonya a aquests estudis. "Joves que toquin la xeremia n'hi ha, però és necessari que facin colla per conservar l'esperit", s'afanyen a predicar.

De la mateixa manera, però, Pau i Càndid són joves i no es tanquen en banda. També volen adaptar-se als nous temps i una bona manera de fer-ho és acceptant la modernització de l'instrument. Amb el projecte paral·lel, Eixut, segueixen l'estela de grups com Mesclat i Obrint Pas, i s'encarreguen de barrejar música popular amb música moderna. "Intentam potenciar la introducció d'instruments tradicionals a les propostes més actuals", comenten, "però és clar, sempre procuram mantenir les maneres". Unes maneres que llueixen la seva versió més purista amb Xeremiers Pau i Càndid, la colla amb la qual intenten continuar la tasca dels seus mestres Tomàs i Miquel, els Xeremiers d'Es Pla.

Els acompanyaren al Festival de Música Tradicional i Popular de Vilanova i la Geltrú i els han demanat per substituir-los enguany per les festes de la Beata a Santa Margalida. A més a més, aquest cap de setmana traslladaran la seva música a la festa major de Vilafranca del Penedès, on han estat convidats per acompanyar el popular ball de panderos, una coreografia interpretada per un grup de dotze joves del poble. Pau i Càndid hi posen ganes i il·lusió, i esperen algun dia poder aconseguir la fita dels seus mestres: perdurar durant prop de vint anys en una mateixa festa, una cosa que ara per ara veuen "molt difícil".