Parera Fons posa música a les lletres de Guillem Frontera

El compositor Antoni Parera Fons es troba en procés de revisió i orquestració de les vuit cançons que acaba de musicar a partir de texts inèdits de l'escriptor i articulista de dBalears Guillem Frontera. El resultat serà un disc que es presentarà a Mallorca aquest hivern que ve juntament amb l'Orquestra Simfònica Ciutat de Palma, que dirigeix Salvador Brotons, amb la participació del baríton menorquí Joan Pons. "Fa unes setmanes, Toni (Parera Fons) em va deixar escoltar un parell de temes i la impressió que en vaig tenir va ser molt bona", comentà Frontera, que escriu "en to elegíac, cançons de tardor, una estació que correspon a l'edat dels dos".

Dels texts inèdits del disc, que encara no té títol definitiu, Frontera explica que "a partir d'un cert moment fas una ullada enrere, no tant per fer un balanç sinó per il·luminar determinats episodis i mirar de construir un discurs". I afegeix que aquests "són aspectes que tenen a veure amb un sentiment de pèrdua, però també de conformitat amb la vida, no de resignació", puntualitza.

Als déus demano anys i vida, Darrera verema, Exili, Estel fugaç, Fruit madur, En tu, Port de Klaipéda i La ruta dels freus són els títols de les cançons, gestades en principi com a poemes i que l'autor ha adaptat per poder ser interpretades. "Alguna, com Prot de Klaipéda (un enclavament per l'ambre en el mar Bàltic, conegut per l'ambre de les seves platges i visitat a l'estiu per alguns il·lustres mandataris soviètics de l'era predemocràtica), representa el símbol de les coses que no has fet a la vida però que t'hauria agradat realitzar". L'inici del projecte del disc començà fa un any i el mes que ve se n'iniciaran els primers assajos.

De la mirada retrospectiva de Frontera, pròpia de qui l'actual plenitud de la vida es confronta amb els records viscuts, com expressió vital i creativa, Antoni Parera Fons manté que "és una reflexió molt personal de l'entusiasme d'una persona que viu amb força i que recorda, que pensa des de la seva solitud i des de l'inevitable". Parera, des dels piano de coa del seu pis de Barcelona, amb el paisatge urbà de la catedral que guaita pel seu balcó, avançà que "les vuit cançons tenen uns mateixos codis musicals, algunes són més heroiques i altres més intimistes, amb contrastos entre una i altra, però amb afinitats tonals".

Del Lliure a la Maestranza

El músic, que l'any passat estrenà al teatre Lliure de Barcelona l'òpera Amb els peus a la Lluna, orientada al públic més jove i amb un caire pedagògic, revelà que "segurament es farà una versió en anglès del llibre". L'obra, que sorgeix de la idea de Paco Azorín de contar el viatge a la lluna de l'any 1969, s'acaba de representar a La Maestranza de Sevilla i a Bilbao, i la propera temporada arribarà al Teatro Real de Madrid i al Gran Teatre de Liceu de Barcelona.

Una família nord-americana viu intensament l'arribada de l'home a la Lluna. Un astrònom retirat i molt escèptic ofereix al seu nét els mapes dels tresors llunàtics. El nin filma en format de Súper 8 i objectes casolans un fantàstic aterratge. Per altra banda, Parera Fons fou també notícia el mes de juliol per la interpretació de la cantant Maria del Mar Bonet al Grec. La mallorquina interpretà, en un concert a la muntanya Montjuïc i centrat en el Cant de la Sibil·la, dos poemes de Blai Bonet, musicats pel compositor. Les peces formen part de Quatre poemes de Setmana Santa de Blai Bonet, creats precisament a partir d'un suggeriment de Guillem Frontera.

I és que la unió entre Frontera i Parera Fons ve d'enrere. L'amistat entre l'escriptor i el músic es remunta a anys i la col·laboració artística té com a precedent important l'encàrrec per part del Consell de Mallorca de la cantata al rei Jaume I, fa tres anys, per celebrar el 800è aniversari del naixement del monarca. "Ens sentim molt a gust i en la mateixa sintonia", recorda el música. En aquella ocasió, el Consell aprofità els actes de la Diada de Mallorca i de l'Any Jaume I per encarregar una producció musical a Parera Fons i Frontera, que decidiren que fos una cantata de poc més d'una hora de durada i en la qual es distingiren alguns versos del poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Hi participaren onze solistes, el Cor de la Fundació Teatre Principal, el Cor Infantil del Teatre Principal, el Cor Infantil del teatre Principal i l'Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma. El record de la bona feina en equip fou un bon camí per iniciar ara un nou projecte de manera conjunta que es farà realitat d'aquí a uns mesos.