L'encletxa de xaloc del puig de Galatzó

La ruta s'inicia a la font del Pi, a la qual s'arriba a través dels vials de la parcel·lació de Son Nét de Puigpunyent. Aquesta font es va assecar fa una quinzena d'anys. Entre la malesa es pot observar l'estructura d'una mina d'accés zenital que abocava les aigües en un abeurador rectangular i allargassat. No en sabem l'any de construcció, tot i que sí el d'una de les grans millores del conjunt, el 1869. Per altra banda, l'esponerós pi que l'acompanyava fou tallat. Des del costat de l'eixuta font neix una pista, que després de dibuixar dos revolts mor. A l'esquerra arrenca un tirany ben senyalitzat a través de l'alzinar, on a voltes apareixen alguns rotles de sitja.

L'itinerari surt del bosc i ascendeix lentament per un coster de mates i arboceres. Al davant podrem observar una torre de vigilància antiincendis i la gran paret seca que dividia les possessions de Son Nét i Son Fortuny, alhora que els termes municipals de Puigpunyent i Estellencs. L'ascensió acaba al coll dels Carnisserets, una petita plana on hi havia una vella monjoia de partió, actualment desapareguda. Davant nostre, com un estilet, emergeix el perfil del Bisbe, el penyal més característic d'aquest massís, perceptible fins i tot des de la Palma.

Des d'aquest punt, deixam la ruta normal -per on davallarem- i remuntam la carena que ens queda a l'esquerra, la qual ens durà ràpidament sota els espadats. En un primer moment trobarem una mena de petit gep de roca que salvam per l'esquerra. Un cop passat aquest punt, la carena esdevé molt més abrupta, amb una canal a la dreta (practicable) i un llarg coster pedregós a l'esquerra (per on seguim). La nostra via se situa just passat un tram una mica desfet, per la banda de l'esquerra que cau del cim. Com a punt de referència, trobarem un cartell de vedat de caça cap on ens dirigim. Un cop damunt, superam un corredor força estret i, just a l'altra banda, iniciam una davallada breu. En arribar a sota, flanquejam la pala fins gairebé l'extrem, on ens queda una paorosa timba. Aquí cal grimpar cap a la dreta, pel lloc més fàcil i manco exposat. Un cop superat aquest pas fàcil, ens acostam a la base del puig, on ja veurem una clara i evident canal plena de càrritx, per on enfilam el darrer esforç de consideració. Després d'uns cinc minuts d'ascensió, arribarem al final del corredor i el remuntam amb una altra grimpada, ara per una crostera de roca plena de preses i regruixos on col·locar el peu. Un cop superat, trobarem una solitària fita de pedra que assenyala la fi (o l'inici) del pas. Una ullada cap enrere, ben segur ens deixarà meravellats: la canal, els antics boscos de Son Nét i el llogaret de Galilea: més cap a ponent, les costes de Calvià.

Tombam cap a tramuntana i a través d'un pedregar assolim el cim (1.027 m), coronat pel clàssic vèrtex geodèsic. Centenars d'excursionistes i vivències s'han concentrat en aquest minso espai. Les vistes són d'encís: la moleta de l'Esclop, el puig Batiat, el puig de Garrafa, la vall de Galatzó, la vall de Puigpunyent, la Fita del Ram, els Puntals i el puig de Planícia, Estellencs, el Candelar, etc.

Després d'haver gaudit d'aquesta privilegiada talaia, davallam per l'itinerari normal, això és cap a tramuntana. Seguim la carena i davallam cap a la dreta per un pas de roca, molt fàcil, fins a una plana, on alguns fan bivac. Continuam en la mateixa direcció, deixam a l'esquerra una cresta de roca i seguim pel camí, molt marcat. Ara les vistes sobre la moleta Rasa són immillorables. Un poc més a sota trobarem la boca d'un avenc. Més avall, passarem per una petita encletxa i tot just després per un costeret que ens deixarà en un camí més planer. Ara voltam a llevant fins a un nou graó de terreny, el qual ens deixarà en un replà, on un temps hi havia un petit refugi (del qual només queden els fonaments).

Aquí voltam a la dreta (xaloc). Des d'aquí passarem per sota el Bisbe (el gran esperó del puig) i en deu minuts serem al coll dels Carnisserets, des d'on davallarem fins a la font del Pi.