Descobrim alguns patis de la Palma baixa

Començam el recorregut al Casal Balaguer (carrer de la Unió, 3), abans conegut com cal marquès del Reguer pel seu propietari Francesc Amar de Montaner i Dameto, que va encomanar-hi una important reforma a principis del segle XVIII. Els capitells del pati mostren les armes dels Amar de Montaner, però sense la corona de marquès, la qual cosa indica que fou construït abans de 1739, quan es va concedir el marquesat. Hi va haver una reforma anterior, el segle XVI, quan era propietat de la família Sanglada. La casa fou comprada el segle XIX pels Blanes, nissaga de comerciants que cegaren dos trams del pati (fins aleshores havia estat el pati més gran de la ciutat), i el segle XX passà a mans del músic Josep Balaguer i Valls, que la va llegar a l'Ajuntament perquè hi allotjàs el Cercle de Belles Arts.

La façana va ser reformada a mitjan segle XIX per Miquel Ferrà. Continuam pel carrer de la Unió i voltam, a mà esquerra, per apropar-nos al carrer de les Caputxines. En el número onze d'aquest carrer es troba Can Morell de les Caputxines, o Can Montaner. La reforma del XVIII esborrà qualsevol signe que pogués delatar els seus orígens medievals. D'aquest interessant pati destaca l'equilibri entre les parts, que provoca un espai ben il·luminat i alegre. Crida l'atenció el portal principal amb l'original balcó convex, traçat a la manera del barroc més dinàmic i que, a la vegada, acull una pedra armera que en el seu moment degué blasonar les armes del marquès del Reguer. En canvi, sí que es conserven les seves armes en els capitells de les columnes del pati.

Desfem passes per visitar la plaça del Mercat, en el número dotze de la qual s'aixeca Can Berga, emblemàtic edifici construït sobre un antic edifici de base musulmana que acollí les religioses agustines entre els anys 1231 i 1278. Els franciscans, que tingueren el seu primer convent situat vora la porta de Santa Margalida, llavors dita de l'Esvaïdor, el permutaren per aquest de les agustines, però hi varen quedar poc temps, ja que al cap de dos anys es traslladaren a l'actual convent de Sant Francesc. Posteriorment fou adquirit per Hug de Pacs, que el convertí en el casal de la seva família, i l'any 1600 passà a la família Santacília. En aquest immoble hi va viure el famós Pere de Santacília i Pacs, cavaller destacat de les lluites entre Canamunt i Canavall, que tingueren lloc a Palma en el segle XVII. L'any 1677, el casal passà a mans dels Berga, quan morí Elionor de Santacília, casada amb Gabriel de Berga i Sanglada. El seu fill, Gabriel de Berga i Santacília, fou mort el 1706 quan defensava la causa de Felip V, durant la Guerra de Successió.

El 1942, l'edifici fou venut al Ministeri de Justícia, actual propietari, i el 1965 es va modificar notablement per adaptar-lo a l'actual ús com a Audiència Territorial. L'aspecte que presenta actualment l'edifici es deu a Gabriel de Berga i Safortesa, que, poc abans de 1754, el transformà en un dels edificis barrocs de més caràcter de la ciutat, amb una inversió de prop de dotze mil lliures. Emperò la remodelació s'acabà el 1760, quan el casal ja era propietat de Cecília Safortesa i de Berga. Sembla que aquest propietari fou molt ostentós, i es conta que tenia la pretensió d'enrajolar el seu casal amb monedes d'or. El rei no va posar emperò a la iniciativa, però com que no volia que trepitjassin la seva imatge, hauria de posar les monedes de cantell. Òbviament, el senyor Berga va fer-ne comptes i va abandonar la idea. Fins al segle XVIII, el casal tingué l'entrada i la façana principal pel carrer de Santacília, com era tradicional per evitar el perill de les crescudes de la Riera. La façana llisa, sense ornamentació, es troba únicament interrompuda per dos grans balcons amb peanyes motllurades i balustrada. Sobre el portal rodó adovellat hi trobam l'escut de la família Berga, fet per l'escultor Joan Deyà. Al porxo s'hi obren set finestres motllurades. La clastra és de planta irregular i de grans dimensions.

Un arc carpanell situat davant la porta principal inicia l'escala imperial, que condueix a la llotja de la planta noble, de tres arcs. Envolten la clastra un seguici d'arcs rebaixats a la planta baixa, que, en el primer pis, passen a ser de mig punt; el porxo, a la tercera planta, presenta les tradicionals columnes octogonals.

A continuació visitam Can Verí, que dóna nom al carrer. El casal és d'origen medieval i fou reformat el segle XVI, i fou de la família Verí des de 1447. Es coneix també com Can Sureda d'Artà, ja que, des de 1806, fou propietat d'aquesta família i, posteriorment, fou la seu d'un col·legi de monges trinitàries. La façana té tres plantes d'alçat. La planta principal té dues grans finestres, l'esquerra de les quals és renaixentista. L'accés es realitza per un portal d'arc rodó adovellat que comunica amb un ample vestíbul amb enteixinat. A l'esquerra hi ha un portal d'estudi, que du a la botiga d'art, amb l'escut de la família Verí a la llinda (tres llunes minvants). La botiga d'art conserva un enteixinat amb motius heràldics i permòdols. A la clastra es destaca un coll de cisterna octogonal. L'escala té un portalet gòtic en el primer replà i a la planta noble hi trobam un portal renaixentista. El centre cultural Pelaires va obrir la porta l'any 1990 i es dedica a mostres i exposicions temporals d'art contemporani.

I acabam la passejada apropant-nos al palau March, especialment la façana que es troba a la costa de la Seu, tot i que també es gaudeix d'una bona vista des de la costa del Conquistador. L'edifici va ser promogut pel financer Joan March i Ordinas (1880-1962), qui comprà diverses propietats de l'antic hort del convent de Sant Domingo. El casal, construït entre 1940-1945 per Luis Gutiérrez Soto, d'estil regionalista, planta triangular i amb un sòcol que corregeix el desnivell del terreny, s'adapta a les característiques del solar. El primer volum, que es pot veure des de la costa del Conquistador, és un bloc quadrangular amb cinc plantes d'alçat que es troba situat a continuació de l'edifici del Parlament de les Illes Balears. El segon és un paràmetre rectangular de dues plantes que ocupa la base de l'edifici, sobre el sòcol. Al xamfrà, s'obre un arc rebaixat presidit per una cartel·la que sols conté la data de 1945. El tercer volum, el més artístic, ve configurat per tres plantes situades sobre el bloc anterior. La primera planta presenta una terrassa amb galeria porticada. La planta noble s'obre amb una llotja de tres arcs segons els casals urbans tradicionals del segle XVIII.

El pis superior té un porxo amb voladís. Són remarcables la decoració mural pintada d'estil neobarroc i, a la façana del carrer del Palau Reial, una finestra renaixentista de l'any 1529, procedent de can Savellà, coronada per un medalló amb el bust de l'emperador Carles V. L'edifici té una gran quantitat d'obres d'art de primera qualitat (col·leccions pictòriques, mobiliari, ceràmiques, ivori, catifes, un betlem napolità del segle XVIII...). La sala de música fou concebuda per J.M. Sert. A l'edifici, hi té la seu la biblioteca de la Fundació Bartomeu March Servera. I cada any, per Nadal, s'hi exposa el betlem napolità.