Els banys de Margarida de Navarra (1558)

"Aquell estiu, quan els balnearis termals dels Pirineus començaven la temporada, es trobaren en el de Cauterets un grup de persones franceses, espanyoles i d'altres països. Algunes hi anaven per beure les aigües, altres per banyar-s'hi i les d'una tercera munió per prendre els fangs, coses tan meravelloses que poden guarir totalment els malalts desnonats pels metges. Però no tenc la intenció de descriure-vos la situació ni les propietats curatives de les esmentades termes, sinó únicament contar-vos allò que té relació amb la matèria sobre la qual vull escriure. Visqueren en aquelles termes més de tres setmanes tots els malalts, fins que, a causa de la seva millora, trobaren que ja podien partir. Però quan anaven a iniciar el retorn, caigueren unes pluges tan fabuloses i abundants que s'hauria dit que Déu havia oblidat la promesa feta a Noè de no destruir mai més el món mitjançant l'aigua; perquè totes les barraques i albergs de l'esmentat Cauterets se n'ompliren i no fou possible continuar-hi. Els que havien vingut de la part d'Espanya hi retornaren a través de les muntanyes de la millor manera possible i aquells que coneixien les senderes locals se'n sortiren força bé.

Però els cavallers i les dames franceses havien cregut poder arribar a Tarbes amb la mateixa facilitat que a la seva vinguda i es trobaren amb crescudes torrentades que no pogueren passar. En el moment de travessar el torrent bearnès, que, quan hi arribaren, tenia gairebé un parell de peus de profunditat, el trobaren tan cabdalós i impetuós que se'n desviaren amb la finalitat de trobar els ponts, que, tot i ser de fusta, havien estat arrossegats per l'empenta de les aigües... Però vídua de gran experiència anomenada Oisille, decidí oblidar la por relacionada amb els mals camins...".

És un fragment del llibre de relats Heptameró, de la qual és autora Margarida de Valois o si voleu, Margarida de Navarra, una dama molt intel·lectual nascuda el 1492 i també coneguda com Margarida d'Angulema, poble de la seva naixença, moriria a Odos el 1549. Reina de Navarra i filla de Carles d'Orleans i de Lluïsa de Savoia, es va casar en primeres núpcies amb el duc d'Alenzon i en segones amb el rei de Navarra, Enric d'Albret, de qui va patir maltractaments. Molt intel·ligent i culta fou una decidida protectora dels humanistes protestants. Gran afeccionada a les lletres publicava el seu Heptameró, mena de Decameró en versió francesa, és a dir, una col·lecció de relats que brosten d'una senyorívola i forçada reunió de personatges. Per tal d'entretenir-se, cadascú conta la seva. Hi predomina la història picant. Però tot plegat, com s'esdevé igualment amb Boccacio i Chaucer, constitueix un mossaic costumista de primera mà. Tal volta el més curiós sigui aquesta referència als balnearis medievals d'aigües termals, quelcom renascut en el dia d'avui de les pròpies cendres.