TW
0

La ministra espanyola de Cultura, Àngeles González-Sinde, i el seu homòleg a la Generalitat, Ferran Mascarell, formalitzaren ahir a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'arribada de la penúltima entrega dels anomenats papers de Salamanca, un gest que, segons el conseller, posa fi "a un greuge" que es remunta a l'any 1938, quan foren confiscats els primers documents.

Hi ha 730 fermalls i 365 caixes amb documents que pertanyen a partits, sindicats, entitats i particulars, i encara que tots dos han coincidit que el retorn és una molta bona notícia, Mascarell recordà que encara "no és un dia de celebracions" perquè falta la darrera entrega. "No és el total dels documents que espera la societat catalana", digué Mascarell que remarcà que quan arribi la darrera remesa es tancarà el greuge que també s'ha mantingut durant la democràcia, de manera incomprensible per a moltes persones, assegurà. A més, cità la polèmica com a exemple que "alguna cosa no funciona bé en el model cultural construït" per què al seu parer a l'Estat espanyol li costa reconèixer el caràcter pluricultural i plurilingüe. En aquest sentit, al·ludí a la recent decisió del Tribunal Constitucional de recórrer la llei de l'aranès.

González-Sinde, per altra banda, remarcà que els documents són part d'un "botí de guerra" i que foren emprats amb finalitats repressives. Afirmà que "no tornen a Catalunya per cap arbitrarietat, tornen a Catalunya perquè són de Catalunya".
Sobre la data de quan se'n farà efectiva la darrera entrega, Sinde anuncià que la comissió tècnica que treballa amb els documents es reunirà per setembre, per la qual cosa tal vegada es faci efectiva "abans de final d'any". Es tracta de 660 caixes-arxivadors confiscats a particulars i entitats privades durant i després la Guerra Civil. La majoria són documents sols, com calendaris, fotografies i mapes, a més de gairebé un milenar de banderes, insígnies, monedes i tampons. Part d'aquests documents foren confiscats a entitats catalanes, però foren diposiats a l'arxiu de Vinaròs (Castelló).