“Llegir no és important, no ho ha de fer tothom”

La sala d'actes de l'edifici de la Riera quedà ahir petita per escoltar la lliçó inaugural de la Universitat d'Estiu de la UIB, que impartí el català Eduardo Mendoza, guanyador del premi Planeta 2010 per Riña de gatos. Madrid 1936. Mendoza hi acudí acompanyat de la seva dona, l'actriu i directora Rosa Novell, que llegí textos d'autors com Homer i Kavafis abans del començament de la conferència. "Ella elevarà el nivell de l'acte", manifestà l'escriptor, enmig de les rialles dels presents.

Literatura i coneixement. D'Ítaca a Dublín fou el títol que encapçalà el parlament de Mendoza. El conferenciant volgué parlar de l'art de llegir i escriure com a forma de saber. L'Ítaca d'Homer i el Dublín de Joyce són el punt de partida i arribada del trajecte de les lletres occidentals, amb Ulisses com a protagonista d'un viatge que, malgrat que és el mateix, adopta imatges diferents. "La literatura permet que tot el que sabem adquireixi sentit: aquesta és el coneixement que ens dóna", afirmà Mendoza, si bé posà condicions perquè això pugui passar.

"La ficció literària funciona per a nosaltres com a coneixement quan és un procés inconscient. És com menjar: ho feim perquè hi passam gust. No pensam si menjam hidrats de carboni ni proteïnes, sinó un bon plat de macarrons". Tanmateix, el menú que ofereixen les lletres no ha de ser per a tots els ciutadans. "Llegir no és important, no ho ha de fer tothom -declarà el ponent-. La literatura és un món massa ampli en el qual tothom acaba participant, encara que no llegeixi".

Abans d'iniciar la lliçó, Mendoza mantingué un encontre amb la premsa en el qual es tractaren moltes altres qüestions relacionades amb la creació literària. La problemàtica lingüística en fou una. "La convivència entre llengües és un fet enriquidor i els fets no tenen solució, però també és una font de malentesos i situacions conflictives", declarà. "Les coses no s'arreglen fent que tothom parli el mateix idioma, perquè aquesta és una mesura que la societat no voldria acceptar. Els intents de posar fi a una llengua sempre han resultat inútils i una font d'empobriment", afegí. "Els idiomes han de conviure i ja està", postil·là.

També es mostrà contundent a l'hora de parlar de les retallades econòmiques que pateix el món de la cultura. "És una barbaritat. De totes les indústries, la cultura és la que demana menys capital i dóna més rendiment. El més fàcil és retallar d'aquest àmbit, perquè els efectes negatius es veuen al cap d'uns anys, quan la cosa ja no té remei. Però, és clar, aquí hi intervé la mà dels polítics, a qui no s'ha de "demanar gaire estètica". Precisament a la conferència hi assistí el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, que també manifestà que té moltes ganes d'impulsar iniciatives, tot i que "de pressupost no en tenim gaire". Un exemple més.