L'Òmnium vol fer el cim

Dia 11 de juliol de 1961 es constituïa a una notaria de Barcelona una societat benefactora de la literatura amb el nom d'Òmnium Cultural. Els socis fundadors eren cinc empresaris catalanistes: Lluís Carulla i Canals (1904-1990), Joan B. Cendrós i Carbonell (1916-1986), Fèlix Millet i Maristany (1903-1967), Pau Riera i Sala (1908-1985) i Joan Vallvé i Creus (1910-1988).

Dilluns, 11 de juliol de 2011, es va fer a l'Auditori de Barcelona, l'acte de celebració dels cinquanta anys de l'Òmnium. Va ser un acte senzill, auster que en diríem avui, sense grans fasts, però ple de simbolisme, d'emotivitat i de contingut. El simbolisme fou a càrrec d'uns actors que representaren l'escalada cap a un cim, plena de contratemps i dificultats. Talment com la història de l'Òmnium, que tot just dos anys després del naixement va ser clausurat pel règim franquista. Tot i la il·legalització, l'Òmnium continuà la tasca des de la clandestinitat, fins al 1967, quan gràcies a les gestions de destacats membres de l'Església catòlica tornà a ser legal.

L'emotivitat fou transversal a tot l'acte, però tengué els seus punts àlgids en els moments de recordança dels cinc fundadors. Cap d'ells no és viu i varen ser els familiars més propers vius els qui els representaren dalt de l'escenari, on l'actual presidenta de l'Òmnium, Muriel Casals, els lliurà una còpia de l'acta fundacional de l'entitat.
Tot seguit, el poeta Carles Torner glossà la figura dels cinc pioners. Més emotivitat: un grup de nins desplegaren al llarg de l'escenari la pancarta darrere -i davant- la qual feia un any i un dia que un milió i mig de catalans mostraren el seu rebuig a la sentència contrària a l'Estatut de Catalunya i cridaren amb més força que mai "independència!". Un crit que es tornà a sentir al patí de butaques de l'auditori.

A la pantalla, imatges que resumien la feina feta per l'Òmnium durant aquests cinquanta anys: les festes Fabra, el Bus de la Cultura, les nits de Santa Llúcia, el "freedom for Catalonia"... I, és clar, les vistes aèries del passeig de Gràcia i tots els carrers dels voltants desbordats de gent amb senyeres manifestant la seva desafecció cap a un estat que nega i subjuga la personalitat dels catalans. Pell de gallina. Entre el públic emocionat no hi havia el president Artur Mas, però sí la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, representants de tots els partits de tradició democràtica i el català viu més internacional (amb permís de genis manacorins i felanitxers) i més estimat, en Pep Guardiola.

I, finalment, arribà l'altre gran protagonista del vespre: el contingut. El missatge que l'Òmnium llançà a tota la societat. Per a fer-ho, la seva presidenta pujà a l'escenari acompanyada de les juntes directives de les 26 seus territorials que formen avui l'entitat i de tots els membres de la junta directiva nacional. Muriel Casals revelà l'ambiciós i compromès full de ruta que proposa Òmnium: l'entitat estructurarà la seva acció cívica en tres grans objectius. En primer lloc, "assolir la independència cultural", que significa defensar el model educatiu i el mecanisme d'immersió lingüística i impulsar un pacte nacional pel foment de l'ús social del català. En segon lloc, "assolir la independència fiscal": Catalunya ha de recaptar i administrar els seus impostos; exercir el poder que ens correspon com a poble a l'hora de determinar la política econòmica; si l'Estat rebutja avançar en aquesta direcció, prendre la iniciativa amb accions d'objecció fiscal. I en tercer lloc, "impulsar radicalment el dret de decidir el nostre propi futur".

Un missatge, clar i català, d'una entitat que fa cinquanta anys va fer la primera passa d'aquest camí cap a la plenitud, d'aquesta escalada cap al cim de la llibertat, i que ara, en girar la vista enrere, veu una entitat robusta, amb 25.000 socis i amb capacitat per congregar un milió i mig de manifestants. I si mira cap endavant, veu el cim més a prop que mai.