Adéu al mestre dramaturg Alexandre Ballester

Sa Pobla queda un poc més orfe. El cronista de la vila i gran exponent de la dramatúrgia de les Balears, Alexandre Ballester Moragues, morí ahir a 78 anys, després d'una vida intensa dedicada a la història, a la saviesa popular, al teatre i a la defensa de les llibertats. La seva activitat no s'aturà ni quan estava més falló. dBalears publicà dimecres el seu article, que, puntual, remetia després d'haver-lo escrit a mà. El títol era L'alegria de la festa. Avui, dos dies després, molts en ploren la mort.

Novel·lista, poeta, però sobretot dramaturg, Alexandre Ballester va néixer a Gavà l'any 1933. A només un any, la família s'establí a sa Pobla, un poble que estimà i estudià fil per randa. Fins i tot, quan li arribà l'hora de la jubilació, l'any 1998, l'Ajuntament decidí que continuàs com a cronista oficial per la seva important tasca. I és que la curolla de Ballester no tingué aturall d'ençà que començà amb la seva primera obra dramàtica, Foc colgat, el 1967.

"És l'autor en català per excel·lència de la postguerra", comentava ahir el professor Joan Mas, qui afegia que "formà part d'una generació que impulsà un nou model de teatre". Com a llegat ens deixa més d'una vintena de textos, els darrers Un no-res d'enternitat, publicat l'any passat per Lleonard Muntaner, i el premi recull de teatre Josep Ametller per l'obra Com passen les tempestes, fa sols tres mesos.

Enguany també rebé diversos reconeixements i premis, com el que li atorgà l'Associació de teatres i auditoris públics el mes de maig, i el darrer Encontre d'escriptors de sa Pobla l'abril. Avui, a les 10 del matí, l'Ajuntament de la seva localitat curà a terme un ple extraordinari, en què declararà una jornada de dol. Al capvespre, a les 20 hores, en tindrà lloc el funeral a l'església de Sant Antoni Abat.

Enrere ens queda aquell Siau qui sou (1968), la primera obra que estrenà i que fou una de les més reconegudes amb altres títols, com Massa temps sense piano, que li valgué el premi Mallorca el 1968, i Jo i l'abstent, premi Ciutat de Palma el 1966. Ballester tingué només un parèntesi en la tajectòria dramatúrgica a principi dels setanta i arran dels canvis teatrals. Ara bé, emmudí només uns anys i tornà a reaparèixer en escena el 1983 amb L'única mort de Marta Cincinnati. Els aires teatrals havien canviat, però ell mantenia la seva coherència amb uns textos "de gran qualitat i valor", com destacava Joan Mas.

Ara bé, a més de dramaturg, Alexandre Ballester conreà altres gèneres com la novel·la amb Les nostres amagades servituds (premi Ciutat de Palma, 1965) i els poemaris Rèquiem per a nou pams de terra i Taula per a tots, entre d'altres. Entre la seva activitat intel·lectual, tampoc no poden quedar al marge els seus escrits envers la cultura, les tradicions i l'etnografia. Entre aquestes col·laboracions, s'hi troba la setmanal que feia a dBalears.
Aquesta coherència en els escrits també la portà al terreny de les conviccions, atès que fou un clar defensor de la cultura i la llengua catalanes. "Sense memòria familiar no hi ha, ni hi pot haver, memòria històrica, ni dignitat de país. Per mi, país té, estrictament, el sentit històric i cultural, emocional de Mallorca, de Balears. De la nostra terra, d'un regne enmig de la mar", explicava l'any 2007 en un article a aquest diari. Parlava de la memòria del poble com pedra angular per poder bastir la nostra dignitat. Dins aquesta memòria col·lectiva ja figura el seu nom.