L'himne que Pau Casals compongué per a les Nacions Unides i que interpretà a la seu de la institució a Nova York el 24 d'octubre de l'any 1971 no tornarà a escoltar-se, de moment, a la ciutat nord-americana, com havia previst Forum Musicae, arran d'un article que Bartomeu Mestre Balutxo publicà a dBalears el 2008. L'associació treballava des d'aquet any per dur a terme el concert a l'ONU però, finalment, l'homenatge a Pau Casals es farà el 14 de setembre al Palau de la Música Catalana de Barcelona, organitzat per la Fundació Pau Casals.
Josep Maria Carreté, director general de la Fundació Pau Casals, confirmava ahir a aquest diari que, en realitat, "ens hauria agradat molt realitzar l'homenatge als dos llocs: a Nova York i a Barcelona". "Ja feia temps que pensàvem en un concert a Barcelona. La divulgació de la figura de Pau Casals a Nova York hauria estat magnífica. El programa al Palau constarà del concert que Pau Casals interpretà a la Casa Blanca, amb obres de Beethoven, Schumann, Mendelssohn, el Cant dels ocells i l'Himne de la pau. Hem cercat tres músics de rellevància internacional. No tenim cap tipus de tensió amb Forum Musicae. De fet, l'hem convidat a participar en l'homenatge al Palau".
Per la seva banda, Bartomeu Mestre, Balutxo, reclama la justa reparació "de la ignomínia contra Casals i Auden". "El meu objectiu, per tant, no era ni serà que l'himne torni a sonar a Nova York amb motiu del 40è (ni del 50è) aniversari de l'estrena. El meu objectiu és que sigui reconegut com a a himne oficial de les Nacions Unides, perquè va ser encarregat oficialment, estrenat oficialment i, fins i tot, enregistrat oficialment". D'altra banda, afegeix, "és coneguda la decisió de Pau Casals de no fer cap acte sota bandera espanyola. Les seves paraules de l'any 1971 són patrimoni de la humanitat i les coses universals ni prescriuen ni moren. Qualsevol imitació dolenta seria un frau i una nova ignomínia".
Semblant és el parer del senador Pere Sampol, qui manté que, per part de la Generalitat catalana, "mai no s'ha fet una proposta ferma al Govern espanyol perquè la formalitzàs a les Nacions Unides". "La resposta de dur els tràmits a través d'Andorra mai no me l'he creguda, perquè el Govern andorrà mai no es posaria en conflicte amb l'Estat espanyol", prossegueix. "Vaig poder fer una pregunta en comissió al ministre Moratinos i em va comentar, de manera molt discreta, que duria a terme gestions; mai no hi ha hagut un gran interès per part de l'Executiu central. Casals és un personatge incòmode. Va fer la proclama de catalanitat més forta de la història amb les paraules de I am catalan".
Per la seva banda, el mestre Salvador Brotons dirigirà l'himne el 14 de setembre, tot i que coincideix amb una gravació que ha de fer a Palma. "És un himne que es va estrenar un cop i no s'ha tornat a tocar més a Nova York. Pau Casals és un gran referent de la nostra cultura i l'any 1971, en plena dictadura, va parlar d'una manera molt clara sobre Catalunya. Va fer un discurs franc que li va sorgir del cor", assegura. També el director de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, Carles Coll, creu que "l'homenatge s'hauria de fer on es va estrenar". "És un tema de sentit comú i de justícia. Musicalment, l'Himne de la pau és molt solemne i va tenir èxit en el seu moment, però va quedar aparcat", assenyala.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sr. Cili Buele, no es fa més país per gastar-se centenars de milers d'euros portant una orquestra a Nova York per fer un concert, per molt que sigui per recordar Pau Casals quan allà no saben què son els Països Catalans. No seria millor lluitar primer perquè tothom al país conegués l'himne, el llegat de Pau Casals i aconseguir l'oficialitat de l'obra i després viatjar? No començem la casa pel terrat.
Sampol acusa la Generalitat de Catalunya de no haver fet res. Silencia que el Govern de les Illes Balears no va executar l'acord adoptat per unanimitat en el Parlament d'instar el govern espanyol per recobrar l'himne. En tot cas, la culpa que l'himne romangui proscrit no és nostra! Fins aquí podríem arribar! Esper que aquest comentari no sigui censurat. Sembla que si l'autoodi és practicat per una vaca sagrada es perdona.
Mai de la vida no m'hagués pogut imaginar una actuació pública tan indignant com la realitzada per l'Institut Ramon Llull, en relació amb l'encàrrec que li varen fer dos governs dels Països Catalans: realitzar a la seu de Nacions Unides un homenatge de reconeixement públic a l'Himne de Pau Casals... http://socrodamon.blogspot.com/2011/06/indignacio-mallorquina-davant.html
Ara he llegit la història dels fets i va més enllà d'un concert. M'ha posat els cabells drets! És un cas claríssim de persecució ideològica anticatalana. http://dbalears.cat/arxiu/pdf/201/56
Aquest himne és absolutament desconegut. Allò que s'hauria de fer és que el mateix dia ia la mateixa hora totes les orquestres i totes les corals dels Països Catalans interpretin l'himne.