El món de la cultura i el de la política lloen el desaparegut Semprún

El món de la cultura i el de la política d'Espanya i França lamentaren ahir la mort de l'escriptor, exministre socialista i supervivent d'un camp de concentració nazi Jorge Semprún, que finà dimarts a París a 87 anys.
Semprún va néixer a Madrid el 1923 i abandonà l'Estat amb la seva família el 1936, en esclatar la Guerra Civil. Després, s'allistà a la Resistència francesa i s'afilià al Partit Comunista d'Espanya. Fou arrestat pels alemanys i deportat al camp de concentració de Buchenwald, on va estar fins que fou alliberat per part de les tropes nord-americanes.

El seu padrí fou el mallorquí Antoni Maura, que fou president del Govern durant el regnat d'Alfons XIII. Qui posteriorment es consagrà gràcies a l'escriptura no renuncià als seus ideals ni a la política, i acceptà ser ministre de Cultura entre 1988 i 1991 amb el Govern de Felipe González. L'actual president de l'Executiu central, José Luis Rodríguez Zapatero, el definí ahir com un militant de les llibertats, de la cultura i del pensament. Quant al president francès, Nicolas Sarkozy, assegurà que Semprún "fou un dels grans actors d'una època tràgica però enlluernadora de la història intel·lectual i literària" de França i una "figura titular entre els escriptors compromesos del segle XX".

La seva obra literària, en gran part escrita en francès, ha estat reconeguda amb els premis Fémina (1969) per La segunda muerte de Ramón Mercader; Planeta (1977), per Autobiografía de Federico Sánchez, i la medalla Goethe (2003), entre altres guardons. També és autor d'El largo viaje (1963), La montaña blanca (1986) i Veinte años y un día (2003). Així mateix, féu feina en el món del cinema i escrigué guions per a pel·lícules d'Alain Resnais, Joseph Losey i Costa-Gavras, como Z, L'Aveu i Section spéciale.

La ministra espanyola de Cultura digué que Semprún ha estat un dels titulars del Ministeri que més prestigi donà a la institució, mentre que Mario Vargas Llosa assegurà que Semprún és "un testimoni viu" de "tota la problemàtica" del segle XX, perquè va viure des de "la lluita contra el nazisme" fins a "la il·lusió del comunisme". També el cap de l'oposició, Mariano Rajoy, tingué paraules per a l'escriptor i en destacà el "compromís de primera mà amb la dignitat humana, la llibertat i la democràcia".