Fanny Tur. | MARCO TORRES

TW
6

El 27 de setembre de 2008 el Govern balear nomenava Fanny Tur com a directora adjunta de l'Institut Ramon Llull, una institució dedicada a promoure la cultura i la llengua catalana a l'exterior i de la qual Balears havia sortit el 2004 amb Jaume Matas com a president. Dilluns, dia 30 de maig, Tur deixà el càrrec després de dos anys i mig de feina, però amb l'esperança que l'activitat del Llull continuï en marxa amb el nou Executiu conservador. L'eivissenca torna ara a la seva feina anterior com a diretora de l'Arxiu Històric d'Eivissa i assegura que aquests darrers anys "han estat els més polits de la meva vida professional". Ara bé, també toca fer repàs de la feina feta i dels esculls que encara queden pendents.

Dilluns finalitzàreu el contracte com a directora adjunta del Llull. Però, què passarà ara?
No passa res, el Llull continua amb la seva feina habitual, simplement que ara se n'encarrega és la seu de Barcelona.
Quin balanç faríeu d'aquests dos anys i mig de retorn de Balears al Llull?
L'he de fer molt positiu. Queda molta feina a fer, però crec que ha estat positiu perquè ens hem pogut beneficiar d'una maquinària molt potent que ja funcionava, i això també n'ha facilitat la tasca. Des de la seu de Palma s'ha fet molta feina per part de tot l'equip i amb el suport d'una màquina que ja rodava amb el Llull a Barcelona durant vuit anys. Dos anys a les Illes i vuit arreu del món era el nostre lema.

Quina és aquesta feina que queda per fer?
En queda molta, com és la d'augmentar la presència dels creadors de les Illes Balears arreu del món. Evidentment, en aquests dos anys s'ha iniciat una feina que perquè pugui donar fruits a llarg termini s'ha de continuar. Amb aquests dos anys i mig, prop de 800 creadors han anat a tots els continents. Només pel que fa a les arts visuals, s'han subvencionat més de cinquanta exposicions d'artistes de les Illes, començant per Joan Miró i continuant per Rafa Forteza al Museu estatal de Sant Petersburg. Evidentment, el mèrit és de l'artista, però ha pogut disposar del suport del Llull. Tot i això, tenim una seguit d'anys amb molts de projectes en marxa.

Hi ha veus crítiques amb la idea que el Llull funciona sols com a 'repartidora' de doblers.
És cert que de vegades s'empra aquesta expressió per a les institucions públiques que es dediquen a donar suport a projectes culturals. Ara bé, és curiós que es qüestioni el suport de l'Administració a la indústria cultural, però no es qüestionin les ajudes als sectors econòmics, començant per la banca i acabant pel turisme. El sector de la creació i de la indústria cultural també mereix el suport de les institucions tal com fan amb el turisme. A més, en un moment de crisi com l'actual és necessària la seva ajuda perquè és diversificar l'economia. Això sí, el terme despectiu de 'repartidora' sols s'empra en parlar de cultura. En aquest dos anys hem subvencionat la traducció de més de 60 títols d'autors balears i 7.000 alumnes estudien català a prop de 170 universitats del món. Crec que se'ls ha de continuar ajudant i encara se'ls hauria de prestar més atenció.

Amb l'arribada d'un nou govern del PP a Balears, es parla d'una possible sortida del Llull. Què els diríeu vós?
Jo confii que no, perquè seria una llàstima. L'Institut Ramon Llull està format per dues comunitats i tant de bo que el País Valencià també s'hi afegís, sempre sumant. Així, la institució és molt més forta i efectiva que sols de caràcter insular. En aquest temps s'ha pogut començar a fer feina, però els resultats es veuran a mitjan i llarg termini. Per tant, seria una llàstima interrompre-ho. Crec que s'hauria de continuar, reconduir el que no agradi o el que es consideri que s'ha de canviar, però continuar. Sobretot perquè al seu moment, es va produir una manca de consideració per part de la Generalitat cap a les Illes Balears, que en alguns moments se les va considerar com la germana petita, però que en aquesta nova etapa no ha passat res de tot això. Tal com es remodelaren els estatuts hi ha una absoluta paritat en la representativitat dels dos Governs per tal d'evitar tics que varen posar en safata la sortida de Balears. Aquesta paritat ha possibilitat una visibilitat per part de les Illes i una autonomia de la seu de Palma ha estat evident. En els projectes genèrics del Llull arreu del món, la presència de creadors insulars ha estat molt important, molt per sobre de la proporcionalitat econòmica que aporta Balears. A més a més, també hem tingut programes propis per tal de potenciar aquesta visibilitat balear.

La direcció del Llull ja s'ha reunit o ha mantingut contacte amb el PP?
De manera formal no hi ha hagut cap contacte, sols hi ha hagut reunions informals amb persones vinculades a l'arc parlamentari del Partit Popular. Jo mateixa, després de les eleccions, em vaig posar en contacte amb el PP per informar-los sobre la inauguració de la Biennal de Venècia, on el Govern balear hi és present per primera vegada amb el pavelló del Ramon Llull.

Un dels darrers esculls del Llull és l'acte d'homenatge a Pau Casals a les Nacions Unides, que sembla que està del tot aturat. Aquesta és una iniciativa mallorquina, però quin paper hi ha jugat el Llull de Balears?
És cert que la iniciativa surt del Forum Musicae, però la seu de Palma no hi ha parcipat de manera directa perquè és un projecte que es presentà als dos governs i aquests decidiren que es tramitàs a través de la Fundació Ramon Llull, no de l'Institut. Qui ho va dur personalment fou Josep Bargalló en qualitat director de la Fundació, avui ja exdirector. L'únic que puc dir és que als pressuposts de l'Institut Ramon Llull no hi ha cap partida específica per a aquest concert.