El Born, un espai ciutadà

El Born, un espai de gran rellevància a la ciutat del segle XXI, ha canviat molt de fesomia al llarg del temps. Primer fou una estreta i profunda cala on acabava el torrent de la Riera. Amb la creació dels primers recintes de murades es va convertir en el límit occidental de la ciutat. A partir de la conquesta catalana, aquesta cala es va dessecar per aportacions fluvials i per l'acció humana, i aquest indret es va integrar dins l'espai urbà com una estreta via amb un estret solc que era el tram final de la Riera i que estava travessat per tres ponts. Als laterals guanyats al jaç, s'hi construïren diverses illetes d'habitatges.

A principi del segle XV, concretament l'any 1403, una terrible torrentada va destruir les cases situades vora el llit de la Riera. Segons les cròniques, a la riada moriren cinc mil persones i se'n varen veure afectades mil cinc-centes cases de Ciutat. Arran d'aquest fet, els jurats de la ciutat adquiriren els drets senyorials que el bisbe de Barcelona tenia sobre els solars de les cases derruïdes i els convertiren en espai públic. D'aquesta manera, s'arribà a configurar la superfície avui coneguda com a ample passeig. L'any 1613, amb motiu de la construcció del cinquè recinte de murades, el torrent fou traslladat a la ubicació actual, la qual cosa permeté dedicar aquest espai al Born, és a dir, el lloc on es realitzaven els tornejos de cavallers.

El sentit històric de la paraula fa referència al combat en camp clos entre cavallers, el lloc on els cavallers bornaven. Born és el nom de la peça que es posava a la punta de la llança per evitar les ferides. Les festes cavalleresques eren organitzades normalment per la Confraria de Sant Jordi dels Cavallers i celebraven anualment el seu patró. També hi havia torneig per celebrar l'aniversari de la conquesta de Mallorca i els dies d'estat oficial d'excepció com la coronació d'un nou rei, els naixements o les noces de prínceps, etc.; és a dir, esdeveniments públics molt importants relacionats amb la família reial.

Foren especialment recordades les celebracions de pau entre els Canamunts i Canavalls, l'any 1646. Un dels tornejos que es tenen millor descrits va tenir lloc el 27 de febrer de 1702, en honor de la coronació de Felip V. En aquestes celebracions, entre d'altres, es realitzaven ensortillaments i estaferms. Les primeres consistien a fitorar una anella que estava penjada d'un cordó amb la llança anant a galop. L'estafern consistia en un ninot de fusta giratori que els corredors havien de ferir amb la llança i que en girar donava un cop al justador inhàbil. També hi varen tenir lloc algunes execucions públiques de presoners àrabs, a més d'ctes de fe de la Inquisició, entre els quals són coneguts els dels anys 1645 i 1675.

A la confluència entre el passeig del Born i el carrer de Jovellanos, es troba el Cap del Moro, símbol del món del corsarisme i del constant enfrontament entre la societat cristiana i la islàmica en la Mediterrània occidental. La referència documental més antiga que coneixem d'aquesta petita escultura data de 1857, quan donava nom a l'actual carrer de Jovellanos. Sembla que representa el cap d'un musulmà i que rememorava els reiterats triomfs marítims del capità Antoni Barceló i Pont de la Terra (1716-1797), que arribà a tenir el títol de capità general de l'Armada espanyola. En ocasions, ordenà tallar el cap d'alguns dels seus presoners en actes públics quan havia tornat a Mallorca després d'una acció naval. Fins i tot, el cap del moro decapitat forma part de l'escut d'armes de la família Barceló.

A principi del segle XIX, el Born tenia un aspecte deplorable, segons relata Gasset de Saint Sauver: "El Born no és més que una petita extensió de terreny de forma irregular, sense pavimentar i voltat de cases d'aspecte tristíssim. A l'estiu, la gent s'hi abrusa i s'hi sufoca amb la pols del terra i, a l'hivern, s'enfonsa dins el fang". L'any 1833 Manuel Santander va fer una remodelació d'aquest espai, s'hi col·locaren quatre esfinxs realitzats per Jacint Mateu Sureda (1798-1862) i s'inaugurà la font de la Princesa, ara coneguda com a font de les Tortugues.

Les lleones originals foren retirades l'any 1863. Quan es tornaren a col·locar, el 1895, en fou modificada la contextura, ja que les autoritats consideraven els pits massa prominents. La frase feta "Vés a paupar les lleones!" fa referència a aquestes escultures. Segons l'arxiduc, durant molt de temps el Born va tenir la meitat de la seva longitud. La idea de perllongar-lo fou de don Juan Bautista Billon, tinent de batle responsable de les obres. Segons la tradició popular, en una sola nit, la nit de Sant Josep de 1866, entorn de 400 o 500 obrers en varen duplicar la llargària, fet que hauria originat la frase "Don Juan Billon, en un vespre ha allargat el Born". La veritat és que a la dècada de 1860 es va fer una reforma per perllongar aquest espai i col·locar-hi un monument amb l'efígie d'Isabel II, espai que va passar a denominar-se plaça de la Reina, monument commemoratiu que s'enderrocà l'any 1868, quan es va produir la revolució liberal. En temps del rei Alfons XII, en una visita seva a la ciutat, es varen fer reformes al Born que varen consolidar aquest espai com un lloc de passeig per a les classes benestants.

L'edifici més emblemàtic d'aquest espai és el gran casal barroc de Can Solleric, actualment centre d'exposicions. Fou construït de nova planta el 1763 a partir de dues cases propietat de Marc Antoni Vallès d'Almadrà i de Berga (1689-1764), hereu per part de pare de les riques famílies de mà major i mercaders d'oli d'Alaró, els Vallès d'Almadrà i els Reus de Solleric, i per part de mare dels Berga i els Canals, dedicats aquests darrers a activitats corsàries. El seu fill Miquel Bonaventura Vallès d'Almadrà i Orlandis l'any 1770 fou nomenat per Carles III vescomte d'Almadrà i marquès de Solleric. El succeí el seu nebot Pere Joan Morell i Vallès d'Almadrà.

L'any 1975 el casal fou adquirit a la família Morell per l'Ajuntament de Palma i fou remodelat. L'edifici, de planta irregular, presenta una elegant combinació dels elements arquitectònics tradicionals mallorquins amb els decoratius del barroc europeu. La façana del passeig del Born és de gran qualitat artística. Presenta una planta baixa amb dos portals de mig punt i, als extrems, dos portals de llinda. A la planta noble sobresurt una llotja amb cinc arcs i barana de ferro forjat, obra de l'escultor italià Antoni Soldati. Una decoració en estuc policromat i dos busts continguts en sengles nínxols circulars n'arrodoneixen el conjunt.