Alaior i el barranc d'en Rellotge

L'inici de l'excursió se situa al camí del Campàs, al qual s'arriba des del carrer de l'Àngel, que parteix vora mateixa església parroquial. El camí comença a davallar amb rapidesa al mateix temps que deixa de banda les darreres cases frontereres amb aquest ancià nucli urbà. Els primers horts i tanques fan acte de presència, on sens dubte cridarà l'atenció la petita Villa Palou. El camí, aquí ample i amb bones vistes, travessa una gran clotada.

El camí pren coster amunt, obert entre penyes i roquissams a força de barrobins. Al nord, hi ha el lloc de l'Almudaina i, a mestral, el de Biniguarda, topònims ben reveladors del passat islàmic de l'illa. La tirada desemboca en la carretera de Maó a Ciutadella, que a més en aquest punt esdevé un dels més ràpids de tot el seu trajecte. La ruta continua a l'altra banda, uns metres més cap a l'esquerra (est).

El camí avança entre horts i casetons. Ara bé, el flanc esquerre guarda dues cases d'esbarjo de marcada influència modernista de tipus popular, vil·la Tanús (1941) i Macanera, exemples que a Menorca es donen especialment en aquest terme. Si ens hi fixam, especialment en el primer cas, aquest tipus d'influència es palesa principalment en la decoració de les façanes. Els fragments de ceràmica es combinen amb relleus i motllures, en què predominen en aquest cas ornamentacions geomètriques secessionistes i alguns tocs velats d'historicisme. Altres exemples equiparables a la zona són Vil·la Colon, Vista Alegre, L'Orgue i La Segunda, aquesta darrera ben popular per situar-se vora la carretera principal.

A poc a poc, el camí comença a encaixonar-se entre les timbes de la Marina Gran (ponent) i la Mola (llevant). Aviat, a l'esquerra, parteix un camí de terra, antigament limitat per una cadena, per on momentàniament val la pena pujar, ja que du fins a les magnífiques pedreres de Santa Ponça, una interessant mostra de la indústria pedrera contemporània, avui només ocupada per ocells, pins, algunes espontànies figueres i records. Després de tres dècades d'abandó, el 15 de maig del 2000 la pedrera va ser declarada Bé d'Interès Cultural (BIC) pel Consell Insular de Menorca. Com en altres exemples de Menorca, ens trobarem dins la nau d'una catedral invertida; passejar pels intestins d'aquesta indústria morta és percebre el procés de deconstrucció.
El camí del barranc continua encara uns metres més cap al migdia. A la dreta, queda l'hort d'en Sans, i més endavant, pel punt més engorjat del barranc, un pont per on se'n salva el jaç. A partir d'aquest indret el camí volta cap a xaloc. Som al cor del barranc d'en Rellotge.

El camí, a més de conduir a les pedreres que acabam de visitar, també ho feia per comunicar Alaior amb un antic polvorí, avui abandonat. Com l'anterior, aquest és un nou cadàver de la història, avui en deplorable estat de conservació i especialment de neteja. Aquestes interessants instal·lacions són del Ministeri de Defensa, encara que des de fa uns anys es comencen a sentir propostes que apunten a convertir l'espai en un bé municipal per tal de poder-ho reutilitzar com a alberg juvenil. A la dreta ens queda la fàbrica pròpiament dita, subterrània i amb diversos portals d'accés. Per contra, a l'altra banda, resten sols els bucs dels habitatges on romanien els soldats. El camí travessa tot aquest complex, al final del qual resta una torre d'electricitat, també atacada pels grafits. A l'altra banda del barranc, entre l'espès matoll, es poden veure diverses coves artificials.
Després d'un coster, el camí surt a la carretera de Son Bou. Com en l'altra ocasió, la ruta continua a l'altra banda de la carretera, uns metres cap a la dreta. Es tracta del camí de Llucassaldent, l'única tirada no asfaltada de l'itinerari. El camí inicialment davalla i deixa a la dreta l'estància d'en Mall, poc visible per mor del matoll. Travessa el torrent que davalla fins a Cala en Porter per un bell pont i reprèn el coster des d'on albiram l'entrada del barranc d'on acabam de sortir.

A l'interior, novament horts closos amb arbres fruiters encisen el paisatge. A peu de la falda del turó, una bella casa amb una creu que corona el capcer. El camí deixa una portalada de llinda i un altre hort a la dreta. Llavors dibuixa revolt més amunt i supera el darrer tram del coster. Deixa de banda diverses finques com ara Can Parpal, els Quatre Vents i la vinya del Borinot.
En arribar a la primera cruïlla, cal voltar a l'esquerra per així tornar a Alaior, que ens queda a no massa passes de ruta.