Retorn de Can Serra als orígens

Ha passat gairebé una dècada des que el Govern del llavors Pacte de Progrés adquirí el casal de Can Serra per 1,4 milions d'euros, doblers provinents de la famosa ecotaxa. De llavors ençà, poques coses hem pogut veure a l'edifici, que continua amenaçant ruïna, tot i l'apuntalament de l'any 2003.

Des de fa un any un equip multidisciplinari d'arquitectes, restauradors i arqueòlegs treballen en el projecte bàsic de restauració, que divendres lliuraren a l'Ajuntament de Palma. La seva proposta es fonamenta en la recuperació de l'edifici gòtic, tal com fou en els orígens, sense "trampejar", sinó que basat en la "conservació de la seva funció estructural i decorativa", explica l'arquitecte Martí Lucena, membre de l'esmentat equip tècnic.

La rehabilitació, però, no serà senzilla, perquè l'estat de conservació del casal, d'uns 1.800 metres quadrats, és molt deficient. Tot i ser declarat Bé d'Interès Cultural el 1992, fa més de trenta anys que amenaça ruïna i en diverses ocasions ha estat a punt de ser reduït. Ara, el projecte de recuperació preveu desmuntar els elements de consolidació que es realitzaren fa vuit anys i que se centren principalment en una gran estructura de ferro a l'interior de l'edifici. Aquesta fa de contrapès perquè el casal no es derrueixi. Paral·lelament, l'equip planteja mantenir les estructures principals de l'immoble sense necessitat de fer-les de bell nou. Així, per exemple, preveu conservar tots els enteixinats de la casa sense que siguin un "empostissat", sinó que "continuïn sent -tant com sigui possible- el forjat de la casa", explica Lucena. Per això, proposen realitzar una estructura al sostre (damunt els enteixinats) per tal que consolidi l'edificació i alhora els ajudi a mantenir-se. Així mateix, s'han de preservar les coronelles, els pilars, les arcades medievals, a més de les pintures murals que encara es conserven, tot i que, "sent molt conservacionistes", apunta la directora de Patrimoni, Antònia Amengual.

Val a dir que Can Serra és el resultat de la 'fusió' de tres edificis realitzats en èpoques diferents. La casa principal, que començà a construir-se a final del XIII o principi del XIV, és l'espai que els redactors del projecte plantegen mantenir en l'estat original, mentre que l'altra edificiació, feta el segle XIX, serviria com a zona administrativa. A la planta baixa d'aquest segon edifici s'hi ubicaria una sala multiusos i una nova escala, mentre que la planta pis acolliria les oficines de la xarxa de museus, com també la possiblitat d'instal·lar-hi tallers. La part superior, avui coberta per un sostre d'uralita, acolliria una àmplia terrassa.

Pel que fa a l'edifici gòtic, vertadera joia del patrimoni palmesà, el projecte inclou l'entrada a la casa pel portal original -al carrer de la Gerreria- i a la planta baixa també s'hi ubicaria una cafeteria vora el pati, que té uns 50 metres quadrats. La planta noble del casal conservaria la funcionalitat que tenia originalment i els porxos serien utilitzats com un espai diàfan per a exposicions temporals. Així mateix, Lucena assenyala que el sostre de la porxada s'hauria de fer tot de bell nou a causa del seu mal estat de conservació.

Dins el plantejament d'aquest projecte també destaca el fet de mantenir la porxada de la casa gòtica a l'altura original; en canvi, l'edifici adjacent tindria una planta menys, "cosa que permetria tenir una panoràmica de tot l'edifici gòtic", afegeix Lucena, qui ha redactat el projecte juntament amb els arquitectes Joan Bauçà, Tomeu Cerdà, Antònia Mayol, Antoni Pérez-Villegas, l'arqueòloga María José Rivas i els restauradors Margalida Munar i Bernat Burgaya.

Una vegada presentat el projecte bàsic davant Cort i amb la supervisió del Departament de Patrimoni, caldrà esperar que el futur equip municipal cerqui finançament per tal d'executar el projecte i s'acabi així amb més de trenta anys d'abandó d'un dels exponents de civil gòtic més importants de ciutat.