El Fumat i el camí Vell del far de Formentor

Començam l'excursió a la mateixa carretera del far de Formentor (Ma-2210), després de la sortida del túnel del Fumat i de la fita del km 14. Aproximadament a uns tres-cent metres més d'asfalt, abans del pla de la Punta d'en Tomàs, hem de posar molta atenció, atès que hem d'abandonar la carretera i voltar cap a la dreta, en pujada pel coster, per tal d'agafar el camí Vell del far de Formentor. Seguim el sender tradicional des del punt d'enllaç en tendència a la dreta, cap al sud-oest. La tipologia de la via és de camí de ferradura, amb marge de sosteniment a la banda del desnivell.

El projecte de construcció del far fou encarregat a l'enginyer Emili Pou. Abans d'iniciar-se'n les obres, fou necessari obrir un camí, l'anomenat actualment camí Vell del Far. Les obres del camí començaren el mes de gener de 1857 i acabaren per setembre de 1859, amb una extensió total de més de 17 km i un cost de 529.000 reals. La via fou completament abandonada quan, l'any 1951, s'inaugurà l'actual carretera del Far, i actualment es troba en perill de desaparició, amb greus problemes generats per esbaldrecs i per la descura de les autoritats.

El camí Vell puja suaument entre càrritx; el sender es va separant progressivament de la carretera, que queda a la dreta, al fons, de cada vegada més llunyana. A l'esquerra, sobre els nostres caps, s'alça el vessant tallat de la roca Blanca. Després de deu minuts de pujada mantinguda en línia recta, el camí comença a dissenyar voltes en ziga-zaga; després d'un primer revolt cap a l'esquerra en vénen cinc més, a dreta i a esquerra, fins que arribam al coll de la Creu (238 m). El coll ens obre noves vistes, concretament en direcció al cap del Pinar, al fons, i sobre la continuació del camí Vell, que puja cap al coll de la Bretxa. Al coll, abandonam el camí Vell, que continua cap a l'esquerra, i ens disposam a pujar al cim del Fumat. En direcció a ponent, per un tirany poc marcat i molt rost que sovint avança per damunt roques, pujarem directament cap al vèrtex del Fumat, on arribarem quinze minuts després de la desviació del camí Vell.

Una vegada que hem assolit el cim del Fumat (334 m), marcat per un vèrtex geodèsic, podem contemplar una gran vista panoràmica: al nord, el cap de Catalunya i la fondalada de cala Figuera; al nord-est, el cap de Formentor; a l'est, la roca Blanca; al sud-est, cala en Gossalba; al sud, el puig de Garballó, l'Esquena; a l'oest, la plana de Formentor, na Blanca i la talaia d'Albercutx; el nord-oest ens tanca el cercle visual amb la cresta formada pel Pal (430 m), la penya de la Cova dels morts i el puig de l'Almangra. Als nostres peus, cap a ponent, es troben les cases de cala Murta. Sembla que el nom de Fumat prové de les taques negroses, com de fum, que es mostren a les parets tallades del puig.

Davallam del cim del Fumat per la mateixa via que hem emprat per pujar-hi, sense camí precís al principi i amb tirany molt tènue més avall. En ser novament al coll de la Creu, recuperam el camí Vell, ara en tendència cap a la dreta des de la posició del descens. En aquest tram, el camí Vell davalla amb una ziga-zaga continuada; sis revolts més avall, passam sota la línia elèctrica del Far i, alguns minuts més endavant, ja sense revolts, assolim el tàlveg de la coma que acull el torrent de les Agulles que, cap a l'esquerra, s'aboca ràpidament vers cala en Gossalba. En aquest punt d'inflexió, el camí comença a pujar, amb el serpenteig de la ziga-zaga molt accentuat, cap al coll de la Bretxa (245 m). Revolts amunt, a la fi assolim aquest segon coll, on observam que forma una petita gorja o pas obert dins la roca a la manera d'una bretxa feta a base de barrobins, d'on en prové el nom. Al mateix coll hi ha les restes d'un doble pal d'electricitat.

Davallam del coll de la Bretxa pel coster oest del Fumat i del puig de Garballó. En aquesta davallada, el camí adopta un disseny espectacular, amb giragonses continuades, en una ziga-zaga contundent; n'arribarem a comptar 30 fins a la platja de cala Murta. En un primer tram, aquests revolts són més estrets, però més avall tornen més amples, en una adaptació al rost del coster. No obstant la bellesa d'aquest camí, els esbaldrecs i la descura es van apoderant de l'al·lucinant recorregut.

Mentre descabdellam revolts i salvam com podem els esbaldrecs i esllavissades del terreny, ens trobam envoltats de mates, càrritx i garballó, sense vegetació arbòria. A uns vint minuts del coll de la Bretxa, arribam a un esperó arrodonit en forma de llom que divideix dues comes lleugeres, realment dos plecs del coster del puig de Garballó; cap a l'esquerra, al sud, continua el camí cap a cala Murta. Ens esperen nous revolts, en conjunt anomenats les voltes del Català. No ens ha d'estranyar que el camí Vell continuï cap a la cala, atès que era usada per a les obres del far i hi havia un petit moll per desembarcar-hi material i persones, que posteriorment serví per al manteniment del far.

En aquesta nova orientació, prest fan aparició els primers pins. Després de dos revolts, apareix la vista de cala Murta, en una imatge de gran interès paisatgístic. Alguns revolts més avall, a uns quinze minuts de la bifurcació, el camí franqueja un xaragall amb un canal per on s'escola l'aigua. Ens apropam ja a la cala, en la part final del camí Vell, que apareix molt deteriorat pels esbaldrecs. A uns quatre minuts de la torrentera, arribam a una reixa que marca el recinte del xalet de la cala i que tanca el camí. Per tant, en aquest punt davallam per un tiranyet rost ben al costat de la reixa, que ens deixen a la fi al camí ample de la cala. Avançam alguns metres més cap a l'esquerra i arribam a la cala. L'aigua de cala Murta mostra una platja de còdols i una imatge natural només trastocada pel xalet del vessant del nord-est. A la banda de terra, una línia de pins, amb joncs i mates, s'arrenglera davant la costa; hi ha també algunes taules i bancs per als visitants. Si miram la mar, a l'esquerra tenim el puig de les Butzes (158 m) i a la dreta, amagat rere costers més propers, l'illot del Castellet.

Abandonam la cala i ens disposam a pujar pel camí de les cases de cala Murta. Després d'un primer revolt a la dreta, passam el torrent de cala Murta i enllaçam amb l'asfalt del camí; a la dreta, l'asfalt comença vora una petita construcció situada a prop de la platja. Ben aviat, deixam restes d'edificacions a l'esquerra i passam un portell poc marcat, seguit de pins, garballons, murta i romaní. Un poc més amunt, passam tres vegades més el torrent, amb els corresponents pontets sobre el jaç. A vuit o nou minuts d'anar pel sender de les cases de cala Murta, deixam a l'esquerra un camí de carro. Pel camí principal, continuam la pujadeta per l'asfalt. Més endavant, a la dreta queda un bloc elèctric i després, a l'esquerra, observam restes de construccions agrícoles. Ben a prop, a la dreta deixam les instal·lacions del campament infantil, punt on el camí descriu un revolt a la dreta; després d'un portell, arribam a les cases de cala Murta, vora la carretera (km 13), on acabam l'excursió.