Volta al puig de Sant Miquel

En aquest nou lliurament proposam una excursió de mitja jornada, de no gaire dificultat i amb unes vistes gratificants damunt el puig de Sant Miquel (661 m), una de les millor talaies des d'on contemplar la magnificència del puig de l'Alcadena. Una part de la ruta circula pel camí d'Alaró als Tossals Verds -i, per tant, perfectament senyalitzat-, mentre que en l'altra caldrà seguir les fites. Cal, doncs, demanar permís per fer de manera completa aquesta ruta.

Iniciam les passes al camí d'Alaró als Tossals Verds, el qual arrenca a la carretera d'Alaró a Orient, poc després de deixar a l'esquerra el camí del castell d'Alaró. Seguint les indicacions arribarem a la barrera que impedeix el pas de vehicles, on podem deixar el nostre. Un cop passat per un lateral, avançam vora un camp jove, amb els balços del puig de l'Alcadena (815 m) just a damunt. Deixam una casa a l'esquerra, travessam el torrent de Solleric i començam a pujar lentament, ara amb restes d'un vell empedrat. Aquí cal destacar la tasca de recuperació dels elements constructius que hi està duent a terme el Consell de Mallorca. Després de passar una nova barrera, podrem observar les cases de l'Olivaret just a l'altra banda del torrent.

Aviat assolirem una cruïlla important, just al costat de les cases de la Font Figuera. Aquest immoble presenta dues plantes d'altura, de faiçó austera, pròpia de la seva naturalesa com a rafal dependent del gran latifundi de Solleric. El camí serpenteja per davant les cases i al cap de poc entra en el bosc, on a la dreta trobarem les restes d'una vella olla de calç.

El camí, a partir d'aquest punt, inicia una pujada cada cop més esforçada. Tot i que el pinar hagi envaït el territori, es poden destriar les restes d'antics costers marjats. Com una altra mostra de la petja humana per aquest comellar, localitzarem un coll de pou, totalment de pedra i amb un bastiment nou.

El camí mostra algunes dreceres que es poden usar. Al cap de poc assolirem el coll i també unes fites a la dreta que de moment deixarem de banda. Avançam uns metres fins a trobar un camí que puja a l'esquerra, per on prosseguirem. Iniciam així els primers metres del darrer tram, el qual ens durà fins al cim. Després d'uns revolts arribarem a un primer mirador, on hi ha un vell coll de tords. La vista aquí s'eixampla i abasta ben lluny. L'ascens al cim -que ens queda ja ben a prop- continua vora una paret seca. Cal seguir les fites i petjar per l'indret més fàcil. Un cop a dalt, les vistes són meravelloses: Orient, les cases de Coma-sema, Solleric, els Tossals Verds, el puig Major, el puig de Massanella, etc.

Davallam pel mateix camí fins al coll, on ens llançam seguint les fites cap a l'interior de la coma. Al fons, al cap de cantó de la paret seca, trobarem un portell que travessarem. A l'altra banda baixa un camí que ens durà a un magnífic bosc, on a l'esquerra localitzarem una bassa d'estotjament d'aigua de comellar. Més avall, una olla de calç vora un gegantins penyals sota els quals roman el cabrum. Just a pocs metres, podrem contemplar les dues barraques on descansaven els calciners. A sota sortirem en un camí de carro que davalla fent giragonses a través d'un comellar amb un sorprenent conjunt marjat, en el qual destaquen les pedres de gran volum sobre les quals s'arrenglera el marge.

Un cop a la part baixa arribarem a les cases d'Oliclar, explotació històricament inclosa dins el latifundi de Solleric. Avui dia les cases estan mig derruïdes. Malgrat això, encara es veuen les restes de la tafona de doble biga, amb el trull i l'esportinador de pedra virada.

Continuam pel camí d'Oliclar sempre per l'esquerra, vial que envolta el puig de Sant Miquel per la banda de tramuntana. El camí ens permet veure les cases de Son Ordines d'Almadrà, a més del puig dels Tossals Verds. A sota, els grans comellars marjats plantejats pel marquès de Solleric, un dels personatges més avançats en la història de Mallorca. Al cap de poc trobarem la font d'Oliclar, la qual aboca les aigües en una pica amb un decantador. El camí puja, passa a l'altra banda del comellar i puja fins al coll de la Tanca Nova. Avançam i, abans d'iniciar la baixada, trobarem un porxo amb un altre coll de cisterna.

Al final de tot d'una tirada recta, el camí deixa una pica d'aigua destinada al bestiar que pasturava per aquestes terres. La via travessa un conjunt marjat ben complet, amb una canal de drenatge que circula pel centre del comellar. A la fi, sortim al camí d'Alaró, des d'on, tot passant per davant les cases de Solleric, tornarem al punt de partida.