“El primer pic que vaig plorar fou amb la mort d'El Quijote”

"Feliç", però "molt emocionada i nerviosa": axí se sent Ana María Matute un dia abans de rebre el premi Cervantes, perquè una de les coses que més la preocupa és el discurs. "No llegesc bé en veu alta, però esper que vagi bé. Serà curtet", comentà ahir sense revelar-ne el contingut. Matute va tenir ahir un encontre amb la premsa a la Biblioteca Nacional en el que fou el començament dels actes amb motiu de l'entrega del premi Cervantes. Avui dinarà amb els reis i també amb altres representants del món de la cultura. Demà llegirà el discurs a la Universitat d'Alcalà.

"No m'he inspirat en cap altre escriptor per fer el discurs, però sí que he cercat si n'hi havia un altre de tan curt com el meu. El que faré fonamentalment és donar les gràcies per aquest honor tan gran i explicar el que tal vegada ha estat la raó més important de la meva vida, que és l'escriptura i la literatura", assenyalà. "He viscut molt intensament el dolor i la felicitat, però a la literatura gran s'entra pel dolor i les llàgrimes". Tanmateix, la revelació més emotiva de l'escriptora fou una referida a Cervantes. "La primera vegada que vaig plorar va ser llegint un llibre. Va ser amb la mort d'El Quijote. No va ser per la mort en si mateixa, sinó per la mort que du un desencant, una frustració, i pensar que la teva vida ha estat una pèrdua de temps". "Jo he aprovat en la vida, no m'he equivocat", subratllà l'escriptora, qui a 11 anys conegué "la cara més lletja de l'home" amb la Guerra Civil.