Bons llibres i bona música

El dia començà amb pluja, però devers les dotze del migdia comparegué un sol que il·luminava les cobertes dels llibres esplendorosament a les diferents parades dels carrers i places del centre de Ciutat. No sé com hauran anat les vendes, però s'hi veia molta gent fullejant i comprant, sobretot tractats d'autoajuda (salvant els "murakamis, "carmesrieres" i "antonividalsferrando" de rigor).

Mentrestant, les bicicletes, com sempre, feien passades rasants entre els vianants per les zones tallades al trànsit, tot afegint un interès especial a l'esdeveniment, perquè: hi pot haver res de més emocionant que morir esclafat per un ciclista just després de comprar un bon llibre?

A la cantonada entre el carrer dels Oms i el de Sant Miquel hi havia un envelat del Consell que es deia Paraules al vent, que consistia en una espècie de tancat envoltat de panells amb màximes propagandísqiues, al sostre del qual es podia contemplar un muntatge decoratiu fet amb roba estesa multicolor i, just a devora, un cadafalquet on qualsevol podia pujar per llegir el fragment d'una obra. Es tractava d'un espectacle presentat per una al·lota molt simpàtica i eficient, però abillada amb un vestit vermell semitransparent i amb un maquillatge tan pàl·lid que em va fer evocar certes escenes de l'obra de Bram Stoker que Coppola dugué al cinema.

Al Paraules al vent hi participaren personatges coneguts com ara l'actor Joan Bibiloni, que va llegir el fragment d'un llibre davant un públic més aviat minso, ja que girant el cantó, just al costat de l'entrada del convent de Santa Catalina de Siena, hi havia una actuació d'alumnes del Conservatori de Palma que encisava la concurrència amb obres clàssiques interpretades amb considerable mestratge. Es tracta del grup Air-Bach, integrat per Ariadna Ferrer, Llucia Barrero, Clara Mascaró i Laia Ferrer, les quals, amb tres violins i un violoncel, captaren l'atenció general i volgueren fer una pausa per posar amb els seus instruments per als lectors de dBalears.

Es veien poques roses a les mans dels vianants, potser perquè en aquests temps es pensa més en cards que no en altra cosa, o potser perquè les roses estan, pecuniàriament, al nivell de l'Euríbor. Certs polítics hi feren una visita-foto-flaix devers les onze del matí, però llavors s'esfumaren com si els llibres els haguessin causat una reacció al·lèrgica, perquè -com em contaren a diverses paradetes- no se'ls veié furgant entre llibres. Per alguna raó Carlyle digué ben clar i llampant que "els llibres són les abelles que duen el pol·len d'una intel·ligència a l'altra!".