Del gris al ros salmó

"He estat escanejant alguns barris de Palma i la conclusió és: ros salmó". Aquestes paraules pertanyen a Neil Harbisson (Londres, 1982), un artista sonocromàtic catalanobritànic que ha fet de la necessitat virtut i ha aconseguit aprofitar la seva condició per veure el món d'una manera única. Harbisson té acromatòpsia, un estat visual que no li permet veure els colors. Algú podria pensar que percep el món en blanc i negre, però aquesta és una idea equivocada, perquè ell pot escoltar els colors.

Neil Harbisson ha estat el primer esser humà que porta un eyeborg, un ull electrònic ideat per ell mateix amb l'ajuda d'un amic quan estudiava música a Anglaterra. Parlam d'un aparell que ja forma part del seu cos i que li permet escoltar els colors. Les ones de llum que ens deixen veure les tonalitats dels objectes es transformen, en el seu cas, en ones sonores. És a dir, que cada color, i cada una de les seves variants, es converteix en una nota musical que ell percep a través del tercer ull.

Es tracta de sonocromatisme, una manera de percebre el món en la qual les fronteres entre allò que veim i escoltam es dilueixen. Amb aquest aparell unit a ell adquirí l'estatus de cyborg, el primer reconegut al planeta per part de Londres. De fet, a la fotografia del seu passaport britànic hi surt amb l'eyeborg al cap, després d'haver superat un munt de traves burocràtiques. Aquest artista és aquests dies a Palma, atès que en l'actualitat està immers en un apassionant projecte que té com a objectiu determinar quins són els colors predominants a les ciutats d'Europa. Palma, segons ell, és de color ros salmó.

Tot nasqué d'una resposta comuna. "Quan demanava a la gent de quin color era la seva localitat, sempre em contestaven que gris. En canvi, des que vaig començar a escoltar colors, vaig veure que les ciutats en tenien moltes tonalitats diferents. Em va sorprendre molt que la gent pensi que la seva ciutat és grisa, perquè en veritat no ho és. A partir d'aquí començà la meva curiositat", explica. La primera capital que visità fou Lisboa, una urbs "turquesa". Els resultats d'una observació tan peculiar "es reflecteixen en quadres de dos colors", encara que "la información es pot transmetre amb altres mitjans. De tota l'experiència del viatge n'hem fet una obra escènica", assegura. És previst que l'any que ve es publiqui un llibre amb els colors de totes les ciutats visitades per Harbisson.

"Aquest projecte s'inicià el 2007 i ja hem estat en 31 països d'Europa d'uns 40 que en veurem en total", declara Harbisson que, malgrat haver nascut a Londres, es crià a Mataró. Encara que no ha acabat el seu periple, ja ha muntat algunes "exposicions sobre aquesta vivència". L'estudi es completa amb l'aportació de la coreògrafa Moon Ribas, que mesura la velocitat dels vianants en cada una de les localitats que visiten. Quant al color que caracteritza Palma, Harbisson manifesta que "inicialment, hi vaig detectar un tipus de groc que no havia percebut en cap altra capital". Després, les notes musicals anaren evolucionant cap a un ros salmó. Pel que fa a la velocitat dels palmesans, Ribas considera que és "bastant lenta". "És una ciutat molt tranquil·la, sobretot comparada amb altres llocs com Londres", declara. "La gent es podria equiparar amb la d'Itàlia, encara que allà és un lloc on els cotxes van molt aviat", afirma.

Tal vegada és una mala notícia per als qui estaven segurs que Palma era grisa. La capital illenca és plena de color, de notes musicals i de moviment. La majoria dels ciutadans no pateix d'acromatòpsia -és una malaltia de les considerades rares i afecta una de cada 33.000 persones-, de manera que només cal estar un poc atent per percebre la riquesa de tot allò que està al voltant nostre.