“Som uns treballadors de la cançó”

Perleta negra és el títol del nou treball d'Oliva Trencada, un llibre disc amb onze temes que els arribaren de la mar i que parlen d'allò quotidià. En aquest cas, quotidià no vol dir ni molt menys comú. Cap disc amb cançons que apareixen devora la platja, un dia qualsevol, sense més complicacions, pot ser comú. Per sort per als interessats, dBalears aconseguí arrabassar el secret d'aquestes tonades al cantant de la banda mallorquina, Pep Toni Ferrer. I només pel preu d'un tallat.

Parlau un poc de Perleta negra...
És un disc que va sorgir un dia que tot el grup va anar a la platja. Érem a la vorera de la mar i va aparèixer un eriçó que duia un paquet. A dins hi havia uns papers amb partitures i lletres que havien estat recopilats pel pirata Perleta Negra. Resulta que aquelles cançons eren d'altres moments en l'espai-temps, de realitats alternatives. Quan vàrem tornar a l'hotel, vàrem trobar uns anglesos que, per sort, ens ensenyaren a tocar. Dins el llibre que acompanya el CD no només s'explica qui era Perleta Negra, sinó també d'on venen cadascuna de les onze cançons. També hi ha les lletres.

Què us ha empès a deixar de musicar poemes?
En realitat, mai no hem deixat de musicar coses. També s'ha fet música per a documentals i curtmetratges. La qüestió és fer música. I fer cançons és musicar coses, una lletra.

Com ha estat l'evolució del grup en els seus 4 anys de vida?
El temps ha passat volant. Al principi, no hi va haver cap intenció concreta de "fer un grup". Fèiem música, i un dia sorgí la idea de cantar les cançons en català. A partir d'aquí, vàrem gravar alguns temes. Ha estat un procés molt natural. S'han marcat fites petites perquè, per fer música, no és necessari ser famós ni tenir un èxit brutal. Nosaltres no ens preocupam d'això, sinó que el nostre objectiu és tocar molts anys i treure discs. Som uns treballadors de la cançó. De fet, vàrem haver de canviar la data del llançament del disc perquè coincidia amb el d'Antònia Font, i això és com intentar organitzar qualque cosa el dia del Barça-Madrid.

Què pensau del boom del pop català?
El boom de la música en català és bàsicament el de dos grups: Antònia Font i Manel. Ambdós tenen la mateixa empresa de management. Els Antònia Font s'han autoeditat el disc, i això és molt simptomàtic, perquè en vendran un munt. Tot aquest rotllo del pop català no és veritat. Només hi ha dos grups que es mengen tot el pastís, i la resta són de Segona B. La gent que escolta Manel i Antònia Font només els escolten a ells. Allò que té de bo el pop català és que ha obert un mercat alternatiu.

Vosaltres sou etiquetats com a grup de folk, com tants d'altres. Què en pensau, d'aquest fenomen?
Folk no és tocar amb una guitarra acústica. Folk és anar als llocs i compartir la teva cultura popular, intercanviar-la amb les altres.