“L'artista ha d'anar en direcció contrària”

Parlar d'Erwin Bechtold (Colònia, 1925) és fer-ho d'un bocí de la història de l'art contemporani. Aquest creador alemany establert a Eivissa no es comporta, ni prop fer-hi, com una figura important de l'art, sinó que manté intacta la il·lusió del primer dia per expressar tot allò que porta dedins. Qui ho vulgui comprovar, només ha d'anar a la inauguració de la seva exposició a la galeria Altair de Palma, a les 20.00 hores.

Una vegada més, tornau a Mallorca.
Per a mi, és una gran satisfacció exposar-hi les meves darreres pintures. La mostra es diu Actual, perquè són les peces més recents que he enllestit i, a la vegada, pens que la meva pintura no ha perdut actualitat.

Per què creis això?
Bàsicament, perquè la meva carrera com a artista es va iniciar en un moment en el qual la motivació per fer art no eren la venda ni el comerç. És fonamental que l'artista vagi en direccció contrària, que la seva obra no estigui d'acord amb les modes. La meva generació és de la postguerra i, llavors, no existia el comerç de l'art. Això suposà una gran oportunitat, perquè l'art era una necessitat personal d'expressar-se i ningú no pensava en la idea de vendre.

Però vós viviu de la pintura...
Sí, però aquesta és una cosa que m'ha arribat tard. He treballat del que fos per poder pintar el que jo volia. He hagut de guanyar-me la vida amb arquitectes i editors, perquè la meva obra no ha estat mai bona de vendre.

I com és la vostra obra?
Sempre que treball, intent dir-hi alguna veritat sobre mi mateix. En realitat, jo parl amb allò que faig. Crec que he arribat a tenir un llenguatge fonamental que es pot reconèixer malgrat la meva evolució artística. En la meva obra, la confrontació entre fets oposats és activa i visible. La tela ja se'm presenta com un element constructiu. El meu moviment es produeix dins una composició que és part del rectangle mateix. Durant els darrers anys, hi ha una confrontació de la part emocional amb la racional, encara que aquest és un tema que em persegueix des dels primers quadres que vaig pintar.

Quin és el vostre mètode de treball?
Tenc explosions creatives cada cert temps. La feina per arribar a les idees que tenc al cap és molt dura. El que necessit és rompre totes les delicadeses i facilitats, acabar amb allò bonic i decoratiu. He de treure la força que tenc dins meu. En l'art, no descanses mai. No en pots escapar.