Un recorregut per Portopí

El castell de Sant Carles, al dic de l'Oest, es va bastir per defensar la rada de Portopí, ocupant el lloc de la torre del far vell, que fou demolida. Té aquest nom probablement en honor del virrei Carles Coloma i de Melo. El projecte original, de 1600, constava d'una torre de planta rectangular, flanquejada per quatre baluards, un a cada angle, i una porta amb escala i pont llevadís. Les obres es dugueren a terme entre 1610 i 1612. Es va ampliar entre 1662 i 1663, en què es construí una circumval·lació nova amb quatre baluards, cadascun amb capacitat per a sis canons. El castell adquirí la forma d'un polígon irregular, i la construcció moderna absorbí part de l'antiga fortalesa. A l'interior del conjunt hi ha una plaça d'armes, entorn de la qual s'articulen els allotjaments de la guarnició, i que comunica amb la murada amb una rampa amb graons. Presideixen l'entrada de 1662, avui en desús, dos escuts de la ciutat i un de la Corona d'Aragó.

El 1762, es construí una bateria avançada amb capacitat per a deu canons a ponent de la fortalesa, per protegir cala Major, i que en els anys 1940 quedà separada del castell per la construcció de la carretera del dic de l'Oest. El castell va servir d'hospital i de presó de caps i oficials fins a 1991. El 1981 s'hi va obrir un espai museístic, el Museu Historicomilitar de Sant Carles, que exhibeix un fons donat per particulars i altres de procedents del Museu de l'Exèrcit de Madrid i d'unitats de la Zona Militar de Mallorca: armament lleuger, artilleria, bales de canó, plànols topogràfics, banderes, etc. A l'accés al museu es troba l'escultura Ícar, de Jaume Mir.

Abans de passar el pont modern que salva el fossat, a l'esquerra es pot observar la porta d'entrada al castell antic, comunicada antigament per un pont llevadís. Al mur de ponent hi ha la tercera porta d'accés, de 1890, d'arc escarser. Abans de l'entrada, hi ha un coll de cisterna de secció circular.

Les torres de Paraires i de Portopí són els dos únics exemples de torres defensives costaneres que es conserven a Palma i són d'origen medieval. La més propera a Palma, la torre de Paraires, és de planta quadrada amb parets de carreus regulars i petites finestres d'espitllera, i es remata amb matacà i merlets. Serví de torre de defensa i, entre 1475 i 1625, féu part del conjunt dedicat a llatzeret. La torre de senyals de Portopí, a l'altre costat de la cala, té tres cossos superposats. Els dos primers són els més antics, el segon data del s. XV i el tercer cos, que remata la torre, és posterior a la data de construcció del castell de Sant Carles (1612) i fou bastit quan la torre fou dedicada a far.

Al moll de ponent trobam l'Institut Oceanogràfic, de 1973, obra de Vicenç Roig Forné. La planta quadrada, que s'organitza a partir d'un pati interior, accentua exteriorment la idea de cub, amb quatre costats iguals, cadascun dividit en franges longitudinals de formigó alternades amb finestres. Destaca l'ús del formigó vist com a material de tancament i la presència de l'aigua, tant al pati interior com a les fonts de formigó vist, que ragen des de la part superior de la façana.

Sant Nicolauet és l'oratori situat vora la cala de Portopí. La primera construcció es documenta l'any 1249, donada pel rei Jaume I als jurats de la Ciutat i del Regne de Mallorca, tot i que un prevere s'encarregava del culte i de la conservació de l'edifici. El 1340, hi funcionava un hospital que acollia navegants pobres, malalts i pelegrins. Al llarg del XVI fou hospital de leprosos i residència de frares mínims. El 1621 s'hi feren importants obres de restauració. Durant el XVIII s'hi afegiren construccions de caràcter defensiu, eliminades al final del XIX. Presenta un portal major d'arc apuntat coronat per l'escut del Regne de Mallorca; façana rematada per una espadanya, i interior de planta rectangular de nau única, amb sis capelles laterals i coberta ogival.