Picasso i Miró regnen en el mercat de l'art modern

Les pintures de Picasso, Joan Miró, Van Dongen i Fernand Leger són les que tenen més presència a la 24a edició de la fira europea de les belles arts (TEFAF) que se celebra fins demà diumenge al recinte firal de Maastricht (Holanda). A la TEFAF de 2011 es pot trobar de tot, i el que no s'exhibeix, si existeix, també es pot aconseguir perquè hi són presents les galeries més acreditades del món. Només fa falta tenir doblers. El més assequible, possiblement, siguin les monedes dels cèsars romans a partir d'uns 200 euros. El segon dia de la fira ja es veien alguns buits en els mostradors, senyal que fins i tot les reposicions s'havien exhaurit.

A partir d'aquests 200 euros, les xifres van guanyant zeros: collarets fenicis per 7.000, figuretes de les Cíclades similars a siurells allisats per 45.000, restes monumentals dels banys de Caracalla, de Roma, per 175.000; incunables per 300.000, dues ceràmiques xineses amb forma de lleopard datades el 1720, per quatre milions; el diamant Delaire Sumrise per 18 més, i un llenç de Rembrandt a un preu que molt pocs s'atreveixen a demanar, però que estaria al voltant dels 48 milions.

Milers de persones passen cada any per la TEFAF, que està considerada la fira internacional més important en antiguitats del món i una de les primeres en belles arts. Enguany any hi ha 260 expositors de 16 països amb 30.000 peces. El valor de tot això és incalculable. En els primers dies no es veien ni xinesos -que s'han convertit en els segons inversors mundials d'art- ni indis ni russos, on també es forgen les fortunes hipermillonàries d'avui. La majoria de visitants eren europeus i americans. Entre ells, val la pena distingir els curiosos dels col·leccionistes. Els primers hi passen desapercebuts; en canvi, els segons vesteixen a mida i s'acompanyen de senyores enjoiades. També hi ha grups d'adolescents que acaparen l'alta de joieria. Són els possibles fills de l'aristocràcia britànica, qui sap si triant algun objecte de casament.

Picasso, indiscutible

Picasso regna a la secció d'art modern. La majoria de galeries exhibeixen com a mínim un dibuix o un gravat. Picasso venç en qualitat, varietat d'obres i preu. Però el segueix molt de prop i en tot Joan Miró: l'any passat es venia una constel·lació sobre tela de la mida d'un full de paper per 12 milions d'euros. Enguany ja no hi era, senyal que el mercat l'ha absorbit per aquest o per un altre preu. Així i tot, la sensació ha estat la venda d'una escultura seva de 30 centímetres d'alt de 1945 en fusta d'olivera per 3,5 milions d'euros. L'única galeria espanyola present a la TEFAF és l'Artur Roman, de Barcelona, que presentava una col·lecció d'obres del grup El Paso. A les seves parets, hi havia també una aquarel·la de Miquel Barceló que representa un cap de cèrvol mort.

I si la presència de galeristes espanyols és minsa, també ho és la presència d'Espanya en els llistats d'estadístiques que publica la Fundació TEFAF. El moviment en transaccions d'art a l'Estat està molt per sota d'altres països europeus, i a anys llum dels EUA i de la Gran Bretanya, on es troben els mercats preferents.
La TEFAF, que estarà oberta fins demà, dóna més vida encara a la ciutat universitària de Maastricht, de 125 mil habitants. El recinte firal MECC és gran i molt funcional. No té cap pretensió emblemàtica ni li han adosat cap hotel annex. És urbà, situat a mitja hora caminant del centre de la vila, amb un servei constant de furgonetea i també té un gran aparcament.