Adéu a la darrera diva

Elizabeth Taylor, la darrera reina de Hollywood, morí ahir a 79 anys a Los Angeles després d'una intensa vida entregada al cinema i a la passió pels homes i les joies, i marcada per una pèssima salut que no ha pogut seguir el seu ritme. L'actriu no ha superat una insuficiència cardíaca congestiva que li diagnosticaren el 2004 i per la qual feia dos mesos que estava ingressada a l'hospital. Guanyadora de dos Oscar pel paper a Una dona marcada (1960) i a Qui té por de la Virginia Woolf? (1966), com també d'una estatueta honorífica per la seva tasca humanitària, Liz ha protagonitzat més de 50 pel·lícules, incloses algunes de tan conegudes com Donetes, La gata sobre la teulada de zinc i Cleopatra.

Temperamental i rebel, la intèrpret britanicoamericana debutà a Hollywood en l'època daurada i fou coneguda per haver-se casat vui vegades. Dos d'aquests enllaços varen ser amb l'actor Richard Burton, el seu gran amor juntament amb el productor Michael Todd. Fruit d'aquests matrimonis, tingué quatre fills. Elizabeth Rosemond Taylor, més coneguda amb el nom de Liz, encara que a ella no li agradava gaire, va néixer el 27 de febrer de 1932 a Hampstead (Londres), on visqué fins a edat de 7 anys. Arran de l'inici de la II Guerra Mundial, els pares, d'origen nord-americà, decidiren instal·lar-se a Califòrnia, on ella trobà l'èxit. La vocació artística li venia per la part materna. Sa mare fou actriu a Broodway. Del pare heretà l'amor per l'art.

Tenia només deu anys quan inicià les primeres passes en el món del cinema amb el film There's one born every minute (1942). Tot d'una anà seguit d'altres com La cadena invisible (1943) i dos més abans d'abastar la fama amb Foc de joventut (1944). Després, arribarien Donetes (1949) i, ja en els 50, títols mítics com Gegant (1956), en el qual compartí cartell amb Rock Hudson i James Dean. Treballà amb els grans actors de Hollywood de llavors, per exemple Montgomery Clift a L'arbre de la vida, i Paul Newman a La gata sobre la teulada de zinc. La interpretació en aquestes dues últimes cintes li reportà les primeres nominacions als Oscar. La tercera va ser per De sobte, l'últim estiu (1959), un any abans que iniciàs una dècada de glòria en la qual es coronaria com la reina de Hollywood. En part, va ser gràcies a films com Cleopatra, per la interpretació en el qual cobrà un milió de dòlars, el sou més alt de la història en aquell moment.

En els 60, rebé dues estatuetes de l'Acadèmia nord-americana i es casà amb Richard Burton per primera vegada. Seria el seu matrimoni més durador: 12 anys. En aquesta mateixa dècada, estrenà 14 pel·lícules, com ara La dona indomable (1967), abans que la seva esplendor començàs a minvar.