“La novel·la negra és el notari de la transformació social”

Pot semblar un accident (Editorial Meteora), de Sebastià Bennasar (Palma, 1976), col·laborador de dBalears, descriu el panorama de la novel·la negra en català dels darrers deu anys. L'estudi recorda la tradició de matar en la llengua de Llull, però, sobretot, defineix les línies mestres que justifiquen la proliferació actual de volums en aquest gènere.

Què és per vós una novel·la negra?
Jo no t'ho aclariré. És la gran discussió. Per mi, ha de tenir un component social. El crim és l'excusa per explicar on s'ha comès. La novel·la negra és el notari de la transformació de la societat.

Hi esmentau Rafael Tassis, Pedrolo i Jaume Fuster. Són els pares del gènere negre en català?
Tassis i Pedrolo en són els avis i Fuster, el pare. Volien demostrar que la literatura catalana era normal. Pedrolo s'equivocava quan pensava que la col·lecció "La cua de palla" crearia un nínxol de lectors que s'incorporaria a la cultura catalana, però el seu vaticini es complí i la novel·la negra catalana ara té molts seguidors.

Ells establiren un cert tipus de llenguatge de les novel·les de lladres i serenos?
Sí, i la creació d'un argot n'és la principal aportació. El creen com a autors i com a traductors. És molt important. La història de l'argot en la novel·la negra és la de les migracions europees.

Més enllà del nou periodisme de Norman Mailer, Truman Capote i Tom Wolfe, quina relació té la novel·la negra amb el periodisme?
La novel·la negra té en el periodisme una font d'inspiració. Molts periodistes escriuen novel·la negra per explicar allò que saben però que no poden publicar. Tenim mossos que s'esbraven escrivint i novel·les de no-ficció com Tor, de Carles Porta.

Com es veu afectada la literatura policíaca amb els canvis del món?
Fa 30 anys era inversemblant que el sector de la construcció de bona part del País Valencià estàs en mans d'empreses russes. Avui dia és perfectament possible una sèrie basada en la novel·la Crematorio, de Chirbes. Ara és difícil escriure una novel·la realista sense un protagonista immigrant.

Quins són els autors mallorquins d'aquest gènere que no podem oblidar?
Maria Antònia Oliver, Guillem Frontera, Llorenç Capellà, Antoni Serra, Miquel Mas Ferrà i Miquel Vicens Escandell, el gran autor dels darrers 10 anys. I molts d'altres autors han fet incursions en la novel·la negra. Alejandro Casadesús té inventariades unes 39 novel·les negres a Mallorca des de l'any 79.

Vós sou autor, ara estudiós i també promotor del festival Lloseta Negra. Com us sentiu amb relació al gènere?
Em sent un divulgador de la novel·la negra que es fa a Mallorca i, en general, de qualsevol lloc i en qualsevol llengua. Són necessaris els escriptors que expliquin la seva realitat. La realitat no és tan maca com la conten.

És el turisme el gran tema que relaciona Mallorca amb la literatura negra?
El turisme i la crítica al model productiu del turisme. Mallorca ha passat en poc temps d'una estructura social feudal al món contemporani. El turisme canvia la manera de viure i, per tant, la crítica al turisme ho és també a la societat mallorquina.