Una revolució llunyana

Els dos episodis de Sexe en el 69. La revolució sexual (canal Història, i 69 és l'any) et mantenen gairebé dues hores davant la contradicció de les imatges amb els colors esblaimats (empal·lidits) i una espontaneïtat, parlant del sexe, que ja no existeix i que tardarà a reaparèixer.

Té tocs d'humor (com el relat de la gent que desembarcava en algunes ciutats nord-americanes demanant amb urgència "on és l'amor lliure", com els que es passegen pel centre d'Inca demanant on és el Dijous Bo), però també relata (sense aprofundir-hi, per no desviar-se del tema central: la demostració que la revolució sexual existí..., perquè hem anat cap enrere des d'aleshores) aspectes del tot interessants: la relació entre les modes sexuals i els entorns urbans i urbanístics, el paper (i l'èxit!) de les revistes eròtiques entre les tropes enviades al Vietnam, les teories sobre la importància del sexe en la vida social emeses per Hugh Hefner (sempre en pijama: si no no ningú no se'l creuria), o la relació entre els costums sexuals i els ídols musicals. I tot com només són capaços de fer-ho els nord-americans: dues hores parlant de sexe sense que s'hi vegi ni un pam de pell nua.