“Vull que la meva novel·la no sigui cap càstig”

En Les bodes del diable (Proa), l'escriptor Pau Faner (Ciutadella, 1949) recorre la Mediterrània del segle XIII, de Lleida a Bugia, de Mallorca i Menorca a Egipte i Roma, de la mà de dos comerciants que es disputen l'amor d'una jove. La presència del diable serà l'únic element enigmàtic d'aquesta història, encara que la seva figura està tractada en tot moment d'una manera molt terrenal. I, encara que la major part dels personatges són inventats, també n'hi apareixen alguns de reals, com el bisbe de Lleida. El volum consta de més de 700 pàgines d'aventures.

En què es distingeix aquesta novel·la de les anteriors?
Moro de rei (1988) ja era una novel·la d'aventures, amb pirates del segle XVI, sense fantasia, a l'estil de Salgari. El que ara perseguesc és la fantasia d'època, el dimoni i les idees medievals. En el segle XIII, els pelegrins que cercaven indulgències per cercar el cel quedaren enrere. Els nous pelegrins foren els comerciants que recorrien la Mediterrània.

Per l'època i els llocs de la novel·la, és inevitable pensar en Ramon Llull. Quins autors us han influït a l'hora de confeccionar la història?
Ramon Llull fou el gran escriptor i viatger d'aquella època. Va escriure tot tipus de llibres. M'han interessat des dels clàssics de sempre fins als més actuals. He estudiat els autors més destacats del gènere. Volia fer una aportació a aquest tipus de novel·la en català. En aquest moment no volia parlar de realisme màgic. Vull que la gent llegeixi i que la meva novel·la no sigui cap càstig.
Si el llibre estigués escrit en anglès o castellà, tindria els ingredients d'un best-seller. Quines expectatives teniu?
En llengua catalana, podem llevar el best i quedar-nos senzillament amb el seller. He de confessar que en tinc una versió en castellà traduïda per mi mateix. El meu agent literari s'encarrega de treballar-la. També podria escriure en anglès, encara que seria millor que ho fes una altra persona. El que és clar és que la publicació en català pot ajudar a moure la novel·la en altres idiomes.

Com ha anat el procés de documentació?
És cert que hi ha algunes llicències, però m'he documentat per no posar-hi disbarats. Però Les bodes del diable és una novel·la, no un llibre d'història. Les dades històriques només m'han servit de base per inventar les aventures. La història forma un marc per a allò que cont, però no és cap finalitat en si mateixa. He magnificat alguns llocs literàriament. Per exemple, a Bugia no existia cap gran colònia catalana com la que jo he posat en el llibre.
El lector es trobarà en aquesta història amb un ritme cinematogràfic...
Aquesta novel·la està feta prèviament amb un guió i la veig com una pel·lícula d'aventures. Tot el que he escrit ha estat pensat i calculat a priori. Aquesta és una història molt lineal, amb un principi i un final molt definits.

El seu llenguatge és elaborat, però a la vegada resulta molt intel·ligible...
Tots els elements que hi apareixen són integrants d'aquest tipus de novel·la. Es tracta d'una història d'aventures molt lineal i amb uns personatges molt ben delimitats. Amb un llenguatge empedrat seria inevitable caure en contradiccions.