Bellver: una joia gòtica que contempla Ciutat

Aquesta setmana recorrem els elements arquitectònics i artístics del castell de Bellver, residència reial i fortalesa iniciada entre l'any 1300 i el 1309, en temps de Jaume II. El rei pogué veure gairebé acabada la fortificació abans de morir (1311), nomenà el primer castellà, Pere Antic, i conegué el primer capellà de l'oratori, Julià Fabra. Emperò les obres es perllongaren fins al 1330, quan es completà l'obra del fossat. Passant el primer fossat, poc profund, per un pont de fusta, i per la portalada de la fortalesa, d'arc adovellat lleugerament rebaixat, entram en el recinte exterior del castell, anomenat revellí, un corredor circular entorn del fossat i els murs de la fortalesa amb 27 troneres per a les peces d'artilleria i graons per als soldats amb armes lleugeres.

Just davant nostre s'aixeca la imponent torre de l'Homenatge, cilíndrica, que amida 33,37 m d'altura des de la base del fossat. Travessant el portal forà, l'entrada principal del castell, encara podem reconèixer les cordes del vell pont llevadís, que en el segle XV fou substituït per l'actual pont de pedra. Una sagetera i un matacà superior sostingut per quatre mènsules o permòdols protegeixen el portal major, d'arc rodó i adovellat. De l'interior del castell destacam en primer lloc el vestíbul, rectangular i de volta rebaixada, amb una làpida dedicada a Alexandre Jaume i Rosselló i un portal d'arc rodó (dreta) que comunica amb el pis noble. Podem recórrer el corredor de la planta baixa, on es trobaven les dependències del personal de servei i dels soldats de la guarnició, fixant-nos en el sòtil de fusta i l'arqueria de 21 columnes quadrades que recolzen arcs de mig punt. La paret mitgera té alguns finestrons atrompetats i quinze portals, quatre d'arc rodó i deu de llinda plana.

Les sales de llevant allotgen actualment el Museu d'Història de la Ciutat, mentre que la part de ponent exhibeix estàtues del fons del cardenal Despuig. El pati d'Armes, de planta circular, inclou un coll de cisterna quadrat que connecta amb l'aljub de la fortalesa. El trespol de pedra de Santanyí, la motllura perimetral i la volada de fusta, amb mènsules i de gairebé dos metres d'amplada, en són els elements més destacables.

Pujam a la planta noble per una escala de dos trams que substitueix l'antiga escala de caragol. La coberta del corredor té 21 trams de volta de creueria, com totes les estances d'aquest pis. La paret mitgera disposa de tretze portals i onze finestres, nou de les quals són geminades, mentre que la galeria que s'obre al pati té un total de 42 arcs apuntats sostinguts per columnes de fust octogonal, formant trèvols calats o trifolis. Les estances que recomanam visitar són la capella de sant Marc (que conserva el trespol original, de rajoles amb decoració geomètrica de color verd, restes de pintura mural amb representacions religioses i un frontal brodat que representa l'Àngel Custodi de la ciutat de Mallorca flanquejat per sant Gregori i santa Praxedis), dues cambres entre la bestorre de gregal i la torre de llevant (la primera de les quals allotja una pintura de Faust Morell, de 1924), la cambra on entre el 5 de maig de 1802 i el 6 d'abril de 1808 va passar captiveri Gaspar M. de Jovellanos, les estances reials (la sala del Tron, amb un tron amb dosseret i pintures de K. Krekovic, i la sala de la reina), els fons de la col·lecció del cardenal Despuig (làpides, objectes romans i còpies clàssiques) i la cuina.

La plataforma superior o terrat del castell ens ofereix excel·lents vistes de la badia de Palma i bona part de Mallorca. Hi trobam els portals de les tres torres albacars; la més gran de les tres és la torre de migjorn o de la Reina, amb portal rodó, coberta de volta de canó i a l'absis d'un quart d'esfera, i tres finestres rectangulars, una per cada planta. Damunt la finestra superior es distingeix l'escut amb les quatre barres i a sobre una corona reial. També s'hi troben els accessos a les quatre bestorres o garites semicirculars, originàriament emmerletades. Podem fixar-nos en el sistema de recollida d'aigua de pluja, des de la plataforma i els terrats de les torres fins a l'aljub de la planta baixa, i podem cercar els grafits, entre els quals en destacam Vive Napoleon, fet per un presoner de la Guerra del Francès i situat entre la bestorre de Xaloc i la torre de Migjorn. O podem visitar la torre de l'Homenatge, amb quatre estances comunicades per una escala de caragol de 118 graons. Les dues estances superiors tenen finestres amb arc apuntat amb festejadors de pedra als laterals; les dues cambres inferiors es destinaren des d'antic a la presó i podem veure el forat per on, segons es conta, es davallaven els presoners.
Encara més avall hi ha un tercer espai que ocupa tota l'ampla base de la torre que en forma el talús, anomenat l'Olla, de quatre metres d'alt i coberta de volta. Fou concebut com a aljub o dipòsit d'aigua, que en cas de setge permetia a qui defensàs la torre sobreviure autònomament; encara es poden veure les restes de les conduccions d'aigua que provenen de la plataforma superior de la torre i l'estucat de les parets interiors. Emperò aquest espai fosc i humit, sense més entrada que el forat superior, fou fins a 1830 emprat també com a terrible i inhumà calabós.

En sortir, una volta per l'exterior ens permetrà contemplar de prop el talús, el fossat circular i el fossat de la torre de l'Homenatge, les segeteres i espitlleres distribuïdes al mur i a les torres, les bestorres i talaies i els diversos baluards i revellins que completaven el sistema defensiu d'aquesta fortalesa.