Relleu de lectors i llibres

Lectors de tota casta i condició. Si els més menuts s'apoderaren ahir dematí de l'envelat de la Setmana del Llibre amb els contacontes de Maria Bimbolla i el taller de ximbombes, el capvespre tocà el torn als més granats. Era el primer dia d'obertura de la Setmana i la pregonera, Lolita Bosch, fou l'encarregada d'encetar les activitats d'aquesta 22a edició. La catalanomexicana (reconeix que té els sentiments dividits entre ambdues cultures) presentà el llibre Ara escrit acompanyada de Sebastià Perelló. Ara bé, Bosch és una escriptora que defuig de tota aquesta "jerarquia" entre escriptors i lectors. Ella, assegura, és "una lectora" que també escriu com a fet gairebé vital: "Faig llibres perquè és la meva manera de ser", però "no m'interessa res més una vegada ja s'ha publicat el llibre", ni editors, ni vendes, ni grans promocions comercials. Amb Ara escric, ens mostra una Lolita molt personal que parla del fet d'escriure com a "eina" i com a "manera de ser".

Just després tocà el torn a Ramon Solsona, darrer premi Sant Jordi, amb una entranyable història de L'home de la maleta. Un vell músic es veu obligat a viure cada mes a casa d'una de les seves tres filles, que "no poden assumir les expectatives que ell posa sobre els esquemes de família tradicional", explica. Malgrat els renecs i les objeccions del protagonista, resulta ser un "personatge simpàtic, tot i que sigui distant", ja que reprodueix uns esquemes i tradicions socials pròpies d'altres temps. Solsona ha aconseguit bona part d'aquesta interactuació entre el protagonista de la novel·la i el lector a través del llenguatge de l'obra, un estil narrat en directe però amb algunes incorreccions o barbarismes de la parla del carrer i de l'època del protagonista. "Vindico un fet molt propi de la novel·la que li escau recollir el llenguatge real", assegurava, abans de puntualitzar que cal anar en compte, perquè no es pot obviar que "el calatà ha estat sempre una llengua que han intentat dinamitar", però "el meu plantejament és fer del català el que passa amb una llengua normal sempre que les necessitats estilístiques ho precisin".

No passa per alt que en una dedicatòria del llibre aparegui el nom del mestre filòleg Joan Solà, mort l'any passat. "L'autor ha de transgredir les normes, pot anar més enllà", apuntà l'autor que li havia dit el filòleg. "Vaig entendre que m'ho deia a mi".