Contaminació literària

Té clar que la contaminació entre disciplines és positiva i ho predica amb l'exemple. Eduardo Arroyo sempre ha vinculat la seva creació pictòrica -i en algun cas escultòrica- amb els seus referents literaris i és precisament aquesta interrelació la que l'ha portat a bastir una obra característica. "Jo som un pintor que escriu ,però també un pintor que fa teatre o ceràmica", assegurava ahir el mateix artista a la planta 0 del Baluard. El Museu d'Art Contemporani de Palma, el qual definí com a lliure i singular, acull a partir d'avui i fins al 22 de maig l'exposició Eduardo Arroyo. Pintar la literatura, la primera revisió dels treballs de l'autor madrileny concebuda expressament per al centre palmesà sota el comissariat de Marcos-Ricardo Barnatán.

Els dibuixos i retrats de Sigmund Freud, Stefan Zweig, Cernuda i Balzac deambulen per les parets del Baluard vora els dibuixos del Quixot, la Caputxeta Vermella, Cyrano de Bergerac, Don Juan Tenorio i els pinsos Unamuno. Al darrere d'aquests, Arroyo sempre té alguna cosa a explicar amb la finalitat "d'establir una relació amb l'espectador", assegurava l'artista, mentre confirmava que les seves obres són també "il·lusió". Són, en conjunt, referents de la seva inspiració narrativa, en la qual no manca una bona dosi de sàtira, ironia i compromís social. No debades, i com explicà el comissari, els anys d'exili d'Arroyo i tot allò que comportà en una societat "són temes tractats amb especial tendresa", alhora que també "amb admiració pel fet de cercar a fora el que no troben a casa".

Precisament l'exili cap a París de ben jove fou el que el va allunyar de la primera vocació: l'escriptura i la comunicació. "El periodisme em va deixar a mi i, sense adonar-me'n, em vaig convertir en pintor", va manifestar l'artista. Aquestes primeres incursions en el camp periodístic també el varen conduir a Mallorca, on era el corresponsal de Madrid per a les cròniques taurines de la revista El torín. Eduardo Arroyo. Pintar la literatura s'inaugurarà avui a les 20.00 hores, amb un gruix de 193 obres relacionades amb la literatura i que reflecteixen la feina que el premi espanyol d'Arts Plàstiques ha duit a terme en diferents disciplines: pintura, escultura, gravat, llibres de bibliòfil i escenografia. Es tracta d'una revisió plàstica que també repassa els treballs d'il·lustador i escenògraf d'un autor a qui, a diferència de molts dels seus companys, no li importa gens ni mica que el titllin de "tocatot". "El que hem de fer és mesclar-nos amb allò que no ens correspon", va sentenciar.