Martorell, Llinàs, Ortiz, Antich i Zuzaga observen l'obra.

Martorell, Llinàs, Ortiz, Antich i Zuzaga observen l'obra. | J.Torres

Maria LlullPalma 22/02/11 0:00
TW
0

La capella del Consolat de Mar albergarà durant els pròxims cinc anys (prorrogables a cinc més) el quadre d'Eliseu Meifrèn titulat Mallorca, una espectacular vista de la badia de Palma realitzada el 1907 o el 1908 i que ha estat restaurada fa poc. Aquesta obra, que pertany al Museu del Prado, ha estat dipositada a l'Ambaixada de Brussel·les durant els darrers deu anys. La iniciativa de la Conselleria de Cultura i la col·laboració de la Fundació AXA han fet possible no només el trasllat d'aquesta peça a la seu del Govern balear, sinó també la restauració.
Ara, Mallorca llueix amb els colors i la llum amb què la pintà originàriament Eliseu Meifrèn. A més, se n'ha recuperat la disposició original en forma de tríptic, un recurs habitual de l'època per desenvolupar les grans panoràmiques. De fet, aquest és el paisatge de dimensions més grans que té el Prado. El cost aproximat de la restauració ha estat d'aproximadament 24.000 euros.

Una de les condicions del conveni que han signat l'Executiu i el Prado era que havia de tenir visibilitat pública. Per aquest motiu, s'han organitzat una sèrie de jornades de portes obertes, a banda de dues conferències relacionades amb el quadre de Meifrèn. Amb motiu del Dia de les Illes Balears, el Govern obrirà les portes del Consolat i hi organitzarà visites guiades els dies 26 i 27 de febrer i 1 de març. Per suposat, s'hi inclou la capella on es troba el quadre de Meifrèn. A més, tots els dissabtes de març el públic podrà anar al Consolat de Mar. Aquesta activitat podria ser prorrogada durant un mes o dos més. Això s'afegeix a les tradicionals visites dels dimarts.

La primera conferència preparada amb motiu de l'arribada del quadre de Meifrèn a Mallorca tindrà lloc dia 16 de març i es titula Els dipòsits del Museu del Prado a les Illes Balears i serà a càrrec de Mercedes Oriola, conservadora responsable del Servei de Dipòsits del museu madrileny. Javier Baró, cap del Departament de Pintura del segle XIX del Prado, oferirà dia 23 la conferència titulada Obres d'Eliseu Meifrèn en el Museu del Prado.

Presentació solemne

El president del Govern, Francesc Antich; el director del Museu del Prado, Miguel Zuzaga; la directora de la Fundació AXA, Maria Teresa Ortiz Bau; el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs; i el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, foren els encarregats de presentar ahir l'obra d'Eliseu Meifrèn, que en un principi havia d'anar a la Llonja temporalment (els tècnics del Prado desaconsellaren moure-la). "Aquest quadre mostra la cara de les Illes Balears, la seva riquesa natural, la seva llum i els blaus, tant del cel com de la mar", digué Francesc Antich durant l'acte. "Ara podem dir que el major paisatge del Prado és a les Balears", afegí el president. Així mateix, Antich recomanà que els mallorquins aprofitin "les jornades de portes obertes que es facilitaran amb motiu de la Diada".

Per part seva, Pere Joan Martorell explicà que des del Govern "no s'havia plantejat" la possibilitat que aquesta obra d'Eliseu Meifrèn pogués estar en un museu, per tal que els ciutadans hi tinguessin més accessibilitat. "Les dues opcions que sospesàvem eren la Llonja o el Consolat", digué. "El quadre és al Consolat perquè els tècnics del Prado ens aconsellaren cercar una ubicació definitiva per no perjudicar-lo", va afegir. Miguel Zuzaga volgué destacar que la capella "és un lloc extraordinàriament digne" per acollir aquesta pintura de Meifrèn, que s'ha repatriat "gràcies a la iniciativa del Govern".

"Aquesta obra ens ha sorprès molt i tornarà al Prado quan sigui possible"

El director del Museu del Prado, Miguel Zuzaga (Biscaia, 1964), visità ahir Palma amb motiu de la presentació del quadre de Meifrèn, propietat de la institució madrilenya i que estarà en règim de dipòsit durant els pròxims cinc anys al Consolat de Mar. "Aquesta obra ens ha sorprès molt, després de la restauració, i tornarà al Prado quan sigui possible", explicà Zuzaga. "Crec que és el quadre més ambiciós de Meifrèn. A més, n'hem recuperat la forma original de tríptic, que fou la resposta moderna al caràcter monumental del paisatge", afegí. "Malgrat que Meifrén és conegut per la seva etapa realista i més fosca, aquest treball és d'una extraordinària modernitat".
La proposta del Govern balear de tenir l'obra "ha servit per repatriar-la".

"En la gestió dels nostres dipòsits, volem que les peces tornin a l'Estat quan hi hagi un interès que així ho faci convenient", indicà. El Museu del Prado té "tres vegades més obres dipositades fora de la institució que a dins", explicà Zuzaga. "Abans vèiem el règim en dipòsit com un problema, pels temes de control i conservació, però ara el veim com una oportunitat" per mostrar obres que tal vegada no tindrien cabuda en el museu. "Això sí, s'ha de cercar per a cada peça el millor emplaçament", sentencià.

La gestió de Miguel Zuzaga al Prado, museu que dirigeix des de 2002, ha estat marcada per la seva incidència en l'art contemporani. "Crec que el Museu del Prado és contemporani", afirmà. "És una institució que actua en la contemporaneïtat i que influeix en la creació de molts artistes. Hem de rescatar aquesta missió i reivindicar la inspiració contemporània del museu", digué Zuzaga a mode de declaració de principis. "No hem d'oblidar que Goya ja va exposar al Prado, i que ho va fer a la sala dels contemporanis", continuà. "El Prado és un museu universal que genera interès i l'hem volgut modernitzar", precisà.

No són temps fàcils per als museus públics, que moltes vegades es veuen obligats a cercar la col·laboració de l'àmbit privat per enllestir el seu projecte. Aquest ha estat el cas de la restauració i el trasllat del quadre de Meifrèn a Mallorca, a càrrec de la Fundació AXA. "Una de les nostres grans preocupacions és la pèrdua de pressupost públic, així que hem de fer un esforç més gran per a l'autofinançament", indicà Zuzaga. "El Prado gaudeix d'un important grup de benefactors, però això no fa que es perdi el caràcter públic del museu. Allò que passa és que la conjuntura actual obliga a ser més responsables amb el finançament", aclareix.