El projecte de construir els dipòsits reguladors d'aigua a son Togores també és recordat avui.
"Aquesta és una ruta per recordar les realitzacions d'Emili Darder com a batle, no les seves penúries". D'aquesta manera el responsable d'ARCA, Biel Barceló, encetava al matí el recorregut històric en memòria del darrer batle republicà de Palma, Emili Darder. Dijous, dia 24, es compliran 74 anys del seu afusellament al costat d'Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) li va retre ahir el seu primer homenatge amb un itinerari pels diferents indrets rellevants tant per a la persona de Darder com per a la seva acció política.
Així, de bon matí, més de mig centenar de persones anaren a l'escola pública de les Cadenes, el primer centre educatiu que inaugurà Emili Darder com a batle, el 25 de desembre de 1933, i la primera aturada de la ruta. "La inaguració d'aquest col·legi fou el seu primer acte oficial de suport a l'educació", explicà l'historiador Arnau Company, guia del recorregut. "L'elecció d'aquest solar, que regalà Josep Aguiló Cortès, era molt important, perquè estava devora la mar i devora un pinar. Per ells, l'escola era una manera de consolidar la idea de la República, la idea de la democràcia", prosseguí.
Avui, més de setanta anys després, l'edifici de l'Arenal manté l'activitat docent com a centre d'adults. És més, pels passadissos s'hi mostra una exposició que recorda la figura del batle i la iniciativa de posar en marxa aquella primera escola. "Els nous col·legis es varen ubicaren a l'Eixample de Palma i a la perifèria", recordava l'historiador.
El recorregut, en el qual participà així mateix un dels nebots de Darder, Andreu Muntaner, continuà fins a Son Togores. Allà, l'any 1934, el batle republicà inaugurà els primers dipòsits reguladors d'aigua com una de les "línies de millora socials i sanitàries que també posà en marxa", declarà l'historiador.
El castell de Bellver fou un altra de les aturades obligatòries. La fortificació fou també símbol de la República, atès que va ser durant aquest període que Bellver i el bosc passaren de ser patrimoni reial a bé de Ciutat. Darder hi ubicà el Museu d'Art Antic, al mateix indret on anys després seria empresonat pels feixistes. Ara bé, el punt més emotiu de la ruta d'homenatge fou el darrer, al cementeri de Palma, on el 24 de febrer de 1937 a les 6.30 hores fou afusellat davant un nombrós públic que aplaudí després de la descàrrega. Ahir, el record d'aquell assassinat d'un home de 41 anys que no es podia ni mantenir dempeus emocionà una part dels assistents que, vora aquella paret, llegiren algunes lletres de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i realitzaren tres ofrenes, una de les quals va ser a càrrec de la regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon.
El record del batle republicà continuarà dijous amb un segon itinerari d'homenatge pel centre palmesà i durant el qual es visitarà la casa d'Emili Darder, on fou la seu d'Esquerra Republicana Balear, i la presó dels Caputxins, on també estigué ingressat, entre altres indrets. La cita serà a les 17.00 hores a la plaça de Cort.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La mesquinesa i la covardia d'aquells que l'assassinaren i aplaudiren, i que després instauraren el seu regne de mediocritat i misèria moral durant gairebé 40 anys, no fan més que engrandir la figura d'Emili Darder, un home bo que volgué dedicar els seus esforços a millorar les condicions de vida dels seus conciutadans.