“No sé a quin déu donar les gràcies per tot això”

"Cansat, però molt content", així es trobava ahir Agustí Villaronga (Palma, 1953) després de la pluja de Goya de diumenge. Mentrestant, a Mallorca, també hi havia pluja de felicitacions per al director de Pa negre, tant d'aquells que estimen el seu cinema com les dels polítics, sempre presents en aquests casos. El director mallorquí ha viscut dos dies ben intensos, però avui continua el seu quefer diari i, lluny de grans estrelles, se'n va a un petit festival txec a presentar la cinta. Això sí, amb nou Goya a la maleta.

Com estau? Esperàveu aquest triomf?
La veritat és que no m'esperava tot això que em passa. Tot han estat alegries des que presentàrem la pel·lícula al Festival de Sant Sebastià. La veritat és que no sé a quin déu donar les gràcies per tot allò que estam aconseguint amb Pa negre. Mai no m'hauria imaginat una cosa així.

És el segon any que un mallorquí triomfa als Goya (Daniel Monzón aconseguí vuit guardons el 2010 amb Celda 211). Pot servir perquè les institucions illenques donin més suport al cinema?
No puc dir res sobre això perquè no en tenc la resposta. Aquesta és una pregunta que s'hauria de fer a les persones implicades, a aquells que poden fer alguna cosa pel cinema a les Illes.

Llevat dels que rebéreu directament, quin fou el Goya a Pa negre que us emocionà més?
El guardó que va recollir Nora Navas em va emocionar molt. Em va tocar el cor que ella recordàs el que li vaig dir quan vàrem acabar el film; fou molt bonic sentir això. ("Esper que aquesta pel·lícula et pugui servir per a qualque cosa bona", fou el que Villaronga li digué). Quan finalitzà el rodatge, tots estàvem molt contents del que havíem fet amb aquesta història. Si en algun moment hem tingut dubtes sobre allò que hem fet, s'han solucionat per complet amb el que estam aconseguint. D'una cosa que en principi pareixia petita, finalment n'ha sorgida una altra de molt més grossa i que ens està donant molta felicitat.

Després de 20 anys de carrera, es pot dir que us heu retrobat amb la indústria. Heu hagut de renunciar a res del vostre personal món creatiu?
No. No he renunciat a res. Tal vegada em vaig controlar un poc en certs aspectes a l'hora d'escriure el guió, però puc afirmar que he fet aquesta pel·lícula sense trair-me gens. He continuat fent el cinema que volia. Una altra història és si em demanen per les claus de l'èxit de Pa negre, perquè no sé contestar quines són. Jo vaig intentar fer el millor film possible, i no en tenc cap altra explicació.

No és poca cosa imposar-se a uns rivals tan forts com De la Iglesia i Icíar Bollaín...
Totes les pel·lícules que aspiraven als guardons eren molt interessants. M'agrada especialment Habitación en Roma i crec que Elena Anaya hi estava molt bé. El guió de Julio Medem és molt bo. El paper d'Emma Suárez a La mosquitera també estava molt bé.

Us imaginàveu aquesta acollida a una pel·lícula feta en català, amb totes les polèmiques que envolten la qüestió lingüística i la Llei del cine?
El fet que Pa negre sigui en català sona com un plus, però la realitat és una altra. És una cosa normal, que s'ha de viure de manera normalitzada. Jo vaig fer una pel·lícula en català sense adonar-me'n. És a dir, sense donar importància a l'idioma. El que volia era contar una història i fer-ho bé. Si la pel·lícula està bé, funcionarà en català o en qualsevol altra llengua. Allò fonamental és contar històries.

Què us va parèixer el discurs de l'avui expresident Àlex de la Iglesia i de la polèmica amb la llei Sinde?
Em va agradar molt el que va dir i com ho va fer. Àlex de la Iglesia ha estat un president que ho ha fet molt bé. El moment de la seva sortida ha estat una vertadera llàstima per tot el que l'envolta. Crec que s'ha donat massa projecció a les discrepàncies de les parts enfrontades. Totes les posicions s'haurien d'haver mantingut amb un poc més de silenci i discreció, sobretot perquè les diferències que les separen no són irreconciliables, ni prop fer-hi.

Com va ser la festa de després dels Goya?
Uf! No vaig tenir gaire temps de gaudir de la festa, i això que tenia moltes ganes d'anar-hi. Després de la gala vaig fer moltes entrevistes que s'allargaren fins a aproximadament les tres i mitja de la matinada. La festa tancava a les quatre! De tota manera, vaig tenir una estoneta per reunir-me amb l'equip i els amics i ens ho vàrem passar d'allò més bé.

I ara, què?
De moment me'n vaig a Praga a un festival de cinema on es projectarà El mar i Pa negre. Em vaig comprometre a ser-hi fa un temps i no hi puc faltar.