Bonifacio Reyes (1891)

"Emma Valcárcel fou una filla única, aviciada. Als quinze anys s'enamorà de l'escrivent de son pare, advocat. L'escrivent, anomenat Bonifacio Reyes, pertanyia a una honrada família, distingida un segle enrere, però des de feia dues o tres generacions, pobra i dissortada. Bonifacio era un home pacífic, suau, morós, molt sentimental, molt tendre de cor, maniàtic de la música i de les històries meravelloses, bon parroquià del gabinet de lectura de lloguer que hi havia en el poble. Era maco a l'estil romàntic, d'estatura regular, rostre ovalat pàl·lid, de bella cabellera castanya, fina i amb rínxols, peu petit, bona cama, esvelt, prim, es vestia bé, sense afectació, la seva roba humil, del tot mal tallada. No servia per a cap feia seriosa i constant; tenia preciosa lletra, molt delicada en els perfils, però trigava molt a omplir un full de paper, i la seva ortografia era extremadament capriciosa i fantàstica; és a dir, no era ortografia.

Escrivia amb majúscules les paraules a les quals ell donava molta importància, com, per exemple: amor, caritat, dolçor, perdó, època, tardor, erudit, suau, música, promesa, gana i d'altres. El mateix dia que el pare d'Emma, el senyor Jaume de Valcárcel, de noble llinatge i advocat famós, se li acudí d'acomiadar el pobre Reyes perquè tot plegat no sabia escriure i el posava en ridícul al davant del Jutjat i l'Audiència, se li va ocórrer a la nina fugir de casa amb el seu enamorat. Debades Bonifacio, que s'havia deixat estimar, no es deixà robar; l'Emma l'arrossegà a la força, la força de l'amor, i la Guàrdia Civil, que començava a esser benemèrita, va sorprendre els fugitius en la seva darrera etapa. Emma fou tancada en un convent i l'escrivent va desaparèixer del poble, que era una melangiosa i avorrida capital de tercer ordre, sense que en molt de temps se sabés res d'ell. Emma va estar a la seva presó religiosa alguns anys, i tornà al món, com si res no hagués passat, a la mort de son pare; rica, arrogant...".

Leopoldo Alas, més conegut pel pseudònim Clarín (1852-1901) publicava la novel·la Su único hijo, tal volta eclipsada per la fama de La Regenta, però en tot cas és un greu error, donades les qualitats dels textos. Aquesta obra, de tècnica naturalista i inspiració crítica, significava en el camp ideològic una certa i definitiva evolució, aquella que anava del naturalisme de Zola vers el magisteri de Renan i un cert idealisme. El relat ens presenta l'espectacle d'una gent provinciana a la qual s'uneixen els membres d'una companyia d'òpera itinerant. El grup humà que surt de tot això és socialment copsador. El resultat és moure el lector a una actitud compassiva, de profunda tristor. La víctima, de tot plegat, és el tal Bonifacio Reyes, impregnat de les més ingènues reaccions a causa del seu caràcter idealista i poètic.