Duran se cita amb el Liceu

L'estrena al Liceu de Barcelona de l'Anna Bolena, de Donizetti (1797-1848), amb direcció escènica del mallorquí Rafel Duran, estarà demà carregada de simbolisme. Aquesta òpera, que s'estrenà el 1830 a Milà, serví per inaugurar el teatre català el 1847. Anna Bolena restà uns anys en l'oblit, però fou recuperada per Luchino Visconti el 1957, que la produí a l'Scala, amb Maria Callas al capdavant del repartiment. Aquest retorn tan especial d'Anna Bolena al Liceu ja té totes les localitats exhaurides i ha aixecat gran expectació entre els melòmans de la Ciutat Comtal. Les ganes del públic són un valor afegit al desafiament que afronta Rafel Duran amb l'òpera de Donizetti al teatre català. "El Liceu suposa un repte important, perquè és un dels grans teatres europeus, el temple de la lírica", sentencià l'illenc, que rep l'ajuda del també mallorquí Rafel Lladó en l'escenografia.

Aquest no és el primer cop que Rafel Duran dirigeix una òpera. "El 2003 vaig fer un Rossini al teatre Lliure de Barcelona, que fou corpoduït amb el Liceu", recordà. Aquest encàrrec arribà després de Mort de Dama. "Vaig rebre la invitació del Liceu i vaig assumir l'encàrrec, perquè pensava que tenia l'experiència necessària".
Tanmateix, aquesta ja és una pàgina del passat. El present està ocupat per Anna Bolena, un llibret "amb poca acció des del punt de vista teatral, molts moments estàtics i molt pensament interior dels personatges". L'aposta de Duran ofereix una posada en escena sòbria i utilitza les noves tecnologies. "Vaig optar per pantalles de vídeo que simulassin un control de seguretat intern dins la mateixa cort", apuntà. "Les corts en temps d'Enric VIII eren petites ciutats amb moltes tensions per tal d'apropar-se al poder, just com avui dia. Les pantalles aporten a l'espectador una informació que no afecta l'argument i oferiran imatges en directe gràcies a les càmeres que hi haurà amagades per per tot l'escenari", afegí.

Quant a la història d'aquesta òpera, el seu és un "argument clàssic". "He volgut explicar que la mescla de les emocions amb la política sempre acaba sent una tragèdia", destacà Duran. El director mallorquí ha recorregut en aquesta ocasió a les "imatges surrealistes de Max Ernst" i ha utilitzat figurants amb el cap de corb. "La llegenda diu que quan neixen els corbs de la Torre de Londres se'ls talla un tros d'ala perquè no puguin volar. Si poguessin volar, la monarquia anglesa s'acabaria", remarcà. El que Duran no ha canviat fent òpera és la metodologia de treball. "He fet feina com ho faig en teatre. He recollit una sèrie d'informacions i m'he plantejat el missatge que vull comunicar al públic"; això sí, amb un ritme diferent. "Al Liceu tot és molt ràpid i condensat. El que es fa en dos mesos en teatre, aquí s'ha de tenir enllestit en dues setmanes. He muntat un espectacle de tres hores en una setmana".