Villaronga, de maleït a comercial

El cineasta mallorquí Agustí Villaronga arribà a la catifa vermella de l'Artèria Paral·lel dues hores abans de l'inici del lliurament dels premis Gaudí, de l'Acadèmia del cinema català, que tingué lloc dilluns. Alguns periodistes no el reconegueren, perquè no l'esperaven tan mudat: camisa i vestit negres, jaqueta creuada i sabates brillants. "M'he vestit així perquè estic molt agraït", reconegué, després de saber que la pel·lícula Pa negre, que optava a 15 premis, només en perdé dos pel camí i consolidà els guardons majors a la millor pel·lícula i director.

Villaronga explicà que sentí "una certa vergonya" i no semblà cenyir-se al discurs que s'havia preparat si pujava a rebre un premi a l'escenari. Abans d'oferir el Gaudí al millor guió a l'escriptor Emili Teixidor, autor de la novel·la Pa negre, el mallorquí es perdé pels passadissos del recinte i l'actriu Assumpta Serna, presentadora del guardó, se'n sortí com pogué, fent temps i improvisant. El gran actor que és Eduard Fernández eixamplà biografia professional amb la qualificació de millor actor de l'any. El català, pel paper a La mosquitera, tot i que també treballà a Pa negre, deixà sense títol el nin Francesc Colomer, fil conductor del film de Villaronga. "És una llàstima que no existeixi als Gaudí un premi a l'actor revelació, perquè és molt difícil que un nin hagi de competir amb gent com Fernández i Jordi Mollà", indicà Villaronga. L'al·lot no pogué contenir les llàgrimes, comptant els premis de Pa negre i com li fugia el seu.

En català arreu

La productora de la cinta, Isola Passola, revelà que "ens demanen moltes còpies de la pel·lícula en versió original subtitulada al castellà, un fet inèdit". Tanmateix, l'èxit comercial del llargmetratge sobre la postguerra a la zona de Vic no pareix que pugui recuperar projectes anteriors del director, com el rodatge de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, que ajudà a considerar-lo (el temps ha demostrat que els que així pensaven s'equivocaven) en un autor difícil. "Per voler rodar-la, vaig estar set anys sense feina i no crec que ho intenti una altra vegada", comentà Villaronga, qui apuntà que "tot ha canviat moltíssim i des del rodatge de Pa negre la primera sorpresa fou la bona acollida dels crítics al Festival de Donostia, després la rebuda del públic i dels mateixos professionals".
Més enllà de mitjanit, Villaronga s'atreví amb les reivindicacions sobre el cinema de Mallorca, del qual, abans de començar la gala, havia dit que "ho té encara tot per passar". El director assegurà que, "malgrat que els Gaudí han inclòs dues pel·lícules mallorquines, la participació d'IB3 en Pa negre és molt petita i l'altra pel·lícula és una TV movie (El viatge vertical, d'Ona Planas)", i advertí que "si volen entrar al joc de fer cultura amb el cinema l'aposta ha de ser més forta i sembla que vulguin aprofitar-se d'èxits que no els pertanyen directament".
A l'hora dels comiats, Villaronga, ja més reservat però amb la mateixa educació exquisida de sempre, sentencià la nit amb unes darreres paraules, per ventura premonitòries: "Esper que tots els premis serveixin per a alguna cosa!".