De Sant Tomàs a la cova dels Coloms

Començam a caminar des de l'extrem de ponent de Sant Tomàs, en direcció a Binigaus, on trobarem el tram que voreja la mar corresponent al camí de Cavalls. Aviat passarem vora una barraqueta -un antic niu de metralladores reciclat-, emplaçat just davant un discret illot de sols nou metres d'altura. Aquest punt esdevé un magnífic mirador de la platja de Binigaus. La tirada desemboca en la part més fonda de la rada.

La ruta pren pel fons de la platja, vora una barraca amb porxada, forn i portalet d'arc rodó. El camí remunta vora una paret seca. El final de la tirada és una cruïlla de camins. Aquí trobarem el pou dels Captius, recentment recuperat de la vegetació. Travessam per un portell vora el pou i just a l'enfront, deixant de banda el camí de carro que segueix cap a la nostra esquerra, parteix un camí a la dreta per on continuam.

El camí flanqueja el morro de la muntanya i avança pel flanc de ponent del barranc. Al cap de poc, el camí davalla amb rapidesa, volta a la dreta i apareix una important cruïlla. Tal com veurem pintat sobre una roca, continuam per la tirada de la dreta (ja que tornarem per la camada de l'esquerra). Petjam un curt tram empedrat, travessam un portell i ens capficam en el barranc. L'itinerari, tot i les taques vermelles a la paret, és força marcat i no cal fer cap esforç per seguir-lo.

Travessam antigues marjades de secà, just per damunt el jaç del comellar, cada cop més pregon i atapeït. Al cap de no gaire, trobarem una clara desviació a la dreta: es tracta de l'accés a la cova Polida. El senderó creua una humida massa vegetal i pren coster amunt. En aquest indret haurem d'utilitzar les mans per tal de superar els marges del terreny. Un cop a dalt, resta una balma sota la qual s'obre l'entrada a la cavitat, perfectament delimitada per dos rústics brancals. La volta de l'interior és baixa, amb restes de les prospeccions practicades per treure'n marbre.

Tornam al camí principal, el qual encara avança una estona pel caire esquerre del barranc. Ara bé, al cap de deu minuts, trobarem una important desviació a la dreta, desviació que ens durà fins a la cova dels Coloms, el punt culminant de la nostra ruta. Després d'una curta tirada, el senderó desemboca en una plana on el traçat continua cap a l'altra banda. Ara la tirada és empedrada, circumstàcia que un altre cop evidencia l'ús tradicional de la cavitat. En acostar-nos a la boca, sentirem la frescor característica de qui s'atansa a les venes de la terra.

Des de l'entrada, la mirada cap a l'interior de la cavitat ens fa més minúsculs, pràcticament insignificants. Sembla un majúscul badall de la terra. El sostre s'eleva fins als 24 metres d'altura, amb 110 metres de longitud i 15 d'amplada. L'interior perfila una gran volta, o millor dit, una immensa cúpula, al fons de la qual resta un marge avui esbaldregat. Llàstima dels grollers grafits moderns.

Tornam al camí principal, que s'enfila de nou pel marge esquerre fent ziga-zagues. Novament sobre la paret de roca trobarem unes indicacions, les quals ens duran a les coves de l'Hort i de la Prior. Pel camí principal, sortim de l'obaga per endinsar-nos en un paratge més i més assolellat. La ruta surt de l'estretor de la gorja i puja per un ferm ben empedrat. Després de superar una tanca, sortirem al camí de Binigaus, d'amplada de carro. Continuam cap a l'esquerra fins a un collet amb una barrera tancada als vehicles i un portelló per al pas humà. A rere hi ha unes balmes i un interessant coll de pou. Aquí mateix, a l'esquerra, arrenca la davallada a la mar -senyalitzat a la paret-, per on seguim.

Des d'aquí, cap a xaloc, albiram els talaiots de les Bigues de Mata, des dels quals es dominava bona part del litoral. El tirany davalla ràpidament fent nirvioses ziga-zagues i pren direcció sud. Aviat apareix un ancià empedrat amb ratlletes esporàdiques i trams excavats en la roca viva. El camí, just per sota les cases de Binigaus Nou, apareix en un indret d'alt valor etnològic. En primer lloc, trobarem una cova natural condicionada per guardar-hi bestiar, amb piques adossades a les parets. Aquestes piques eren omplides amb l'aigua procedent del dipòsit que es troba vora el camí, des del qual també s'irrigava una petita horta. El dipòsit, cobert per una capelleta prismàtica, esdevé un veritable oasi de cultura, història i supervivència.
El camí aquí travessa dos portells, travessa el torrentó i davalla amb rapidesa a través d'un espès pinar fins a sortir al camí inicial, per on tornam a Sant Tomàs.